Quatre municipis del Lluçanès estan en tràmits per instal·lar sis calderes a edificis públics que tindran com a combustible la biomassa. Les previsions són que les calderes estiguin en funcionament al pròxim hivern i que el combustible s'extregui dels boscos del Lluçanès.
Prats de Lluçanès, Olost, Lluçà i Sant Feliu Sasserra estan en tràmits per instal·lar sis calderes de biomassa a edificis públics. Prats en vol instal·lar una a l'edifici que comparteixen l'escola i l'institut públic; Lluçà en vol una per escalfar l'ajuntament, la sala polivalent i l'escola; Sant Feliu en vol dues per a l'ajuntament i l'escola, i Olost en vol posar una a l'ajuntament i ampliar la que ja hi ha a la seu del Consorci del Lluçanès, el nucli de Santa Creu de Jutglar.
Segons ha explicat Bernat Vilarasau, tècnic del servei de Desenvolupament Rural del Consorci del Lluçanès, les previsions són que les sis caldes estiguin en funcionament al pròxim hivern. Fins al moment, al Lluçanès hi ha una única caldera que té com a combustible la biomassa i que està instal·lada en un edifici públic.
Es tracta de la que hi ha a la seu del Consorci del Lluçanès, que es va instal·lar en proves. 'Ha anat perfecte per la seu del Consorci', ha assegurat Ramon Sentmartí, director tècnic del Consorci, que ha afegit que ara s'ampliarà perquè amb la nova sala polivalent la caldera actual en alguns moments no té suficient potència.
Des del Consorci es dóna assessorament tècnic als municipis que opten per instal·lar aquests tipus de calderes. Des de fa temps, l'ens –que aglutina els 13 municipis del Lluçanès– aposta per la implantació d'una font d'energia renovable com és la biomassa.
Sentmartí ha dit que aquesta aposta es deu a tres motius bàsics. Per una banda, perquè contribueix a promoure 'iniciatives locals' i generar 'nova ocupació'. El director ha explicat que la biomassa pot contribuir al 'desenvolupament local' si empreses i particulars s'interessen –com ja està passant– en la producció del combustible.
D'aquesta manera, Sentmartí ha comentat que es poden crear nous llocs de treball al Lluçanès ja sigui per fabricar el combustible, per fer una nova gestió forestal i també en el camp dels instal·ladors.
El segon motiu és perquè la biomassa contribueix a la disminució de les emissions de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera. Sentmartí ha parlat de l'escalfament progressiu del planeta i ha dit que aquesta és 'una aposta innovadora' per pal·liar-ne els efectes.
El tercer motiu, 'que va pesar molt', és perquè la biomassa estimula la gestió forestal. 'Al Lluçanès hi ha una massa forestal molt important que en aquests moments es considera com un risc', ha dit el director, que ha afegit que l'objectiu és 'passar del risc al benefici'.
Per aconseguir-ho, Sentmartí ha afirmat que s'ha d'apostar per 'gestionar els boscos d'una manera diferent perquè disminueixi el risc d'incendi i augmenti el benefici pels propietaris'. El director ha comentat que el Consorci està en contacte amb una vintena de propietaris forestals que estan interessats en el projecte. Segons ell, l'objectiu és aconseguir que les calderes que s'instal·len al Lluçanès funcionin amb combustible fabricat al territori.
Les calderes que s'instal·laran al Lluçanès estan subvencionades en part per l'Institut Català d'Energia (ICAEN) i també hi ha altres organismes, com la Diputació, que hi donen suport. Vilarasau ha comentat que les previsions són que s'instal·lin més calderes en edificis públics al Lluçanès, tot i que la prioritat 'no és que hi hagi un gran número de calderes' sinó que les que hi hagin funcionin correctament.
En aquests moments, entre la caldera del Consorci i les que tenen instal·lades alguns privats, al Lluçanès la biomassa genera 230 KW. Les previsions són que a l'hivern vinent aquesta xifra superi els 1.000 KW.
Anna Gorchs // ACN
Portada 
