Lluçanès: Les donades de Sant Nazari de la Garriga
Enviat el Divendres, 23 de gener a les 18:50:05 per Redaccio |
|
Mn. Àngel Franquesa Burdó, prevere de l’arxiprestat del Lluçanès, i responsable a dia d’avui de les parròquies d’Oristà, Torre d’Orista, Sant Feliu Sasserra i Alboquers, em confirmava sense cap dubte, la certesa quan a l’existència històrica d’una Comunitat de Donades [*] a l’emparà de La capella de Sant Nazari.
La Comunitat de Donades de la capella de Sant Nazari, depenent de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà, segons un document datat de l’any 1284 efectua una compra per atendre les seves necessitats.
(*) Rebien aquesta denominació i també més tard la d'oblates, les persones que sense el lligam dels vots religiosos, es donaven a si mateixos, amb els seus bens en possessió a un monestir. També s'anomenaven així en el dret català, les persones que s'acollien a una casa i/o família amb el dret de viure-hi i d'ésser-hi mantingut i atès com de família, aportant-hi en canvi els seus bens presents i futurs. Actualment aquesta figura jurídica encara vigent, s’aplica en algun dels nostres Monestirs.
Les restes de l’edifici de pedra que dona aixopluc a la Comunitat, ens comentem que com en d’altres llocs han estat objecte de comerç, i d’una ulterior utilització. No insistirem mai prou en l’abundor en aquesta contrada de vestigis històrics; això ha fet i fa difícil la seva protecció integral. Altrament no ajuda gaire el fet incontestable que a dia d’avui el nombre d’habitants és dels més baixos de Catalunya.
Deixàvem el nostre vehicle prop de la carretera, seguint les indicacions passaríem per davant de les edificacions del carrer de la Ruixeda, abandonades i/o ruïnoses en la seva major part, superaríem el Pedró quina advocació no podem aclarir donat el gran nombre d’elements de seguretat que el fa quasi invisible; el nostre camí fins a l’extrem S del terme, ens portarà a la vall de Segalers; trobem un cartell indicador, SANT NAZARI DE LA GARRIGA, i seguint sempre el camí mes a l’esquerra accedirem al temple del que únicament us diran les fonts que és un edifici romànic de la fi del segle XII, amb esvelt campanar d'espadanya.
Sentim el remor de la C25, i malgrat la boira matinal, intuïm que ens trobem prop del lloc on s’aixecava Sant Marti de Puig-Ermengol o de Llosa-corba. L’església fou venuda a la casa de Rocafort l’any 1835 quan la desamortització de Mendizabal; aquesta pràctica – vendes reals o simulades - era habitual per salvar les propietats de l’església. En tot cas, l’ermita romànica va anar a engrossir el patrimoni de Rocafort.
Està, acreditat que essent administrador el Dr. Anton Berenguer, es va arrencar el finestral de darrera l’absis [ molt semblant al que hi ha avui encara darrera l’absis gran de Santa Maria de l’Estany ], per a instal·lar-lo a la galeria de Rocafort. Quan a la resta de l’edifici i amb l’excepció de l’absis de pedra arrodonida al que no devien trobar-li cap utilitat, Sant Martí de Puig Armengol o de Llosa- Corba , va passar a ser la pedrera de Rocafort a profit dels seus jardins, pilastres i parets. Les darreres pedres i l’absis, anirien a Terrassola on es farien servir en les tasques de restauració. La desídia d’uns i altres [ els que no havien d’haver fet la destrossa, i els que justament tenien la tasca pública d’evitar-ho ] va fer que fos fins oblidat l’indret precís on és trobava.
Quan a les imatges les podreu contemplar posant al vostre cercador : Sant Martí de Puig-Ermengol o de Llosa- Corba. Esperem un millor destí per aquesta peculiar capella de Sant Nazari de la Garriga depenent de la Parròquia de Sant Andreu d’Oristà, semblant en alguns aspectes a la de Sant Jaume de Fenollet de Sant Bartomeu del Grau.
© Antonio Mora Vergés
|
| |
Puntuació promig: 0 vots: 0
|
|