Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i vídeo reportatges
· Buscar
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Fòrums
· Google-cerca
· Preguntes freqüents
· Suggeriments
· Temes
· Vista darreres publicacions

Articles a l'atzar

economia
[ economia ]

·28 joves del Moianès reben la beca Impulsa
·21 joves del Moianès han estat becats per la Fundació Impulsa
·Gairebé 300 sol·licituds per rebre la beca Impulsa el curs vinent
·Cerca de mentors al Moianès per a joves en vulnerabilitat socioeconòmica
·Uns 20 joves del Moianès sol·liciten la Beca Impulsa
·Neix el Projecte Vitamina
·Es presenta el Projecte Vitamina
·La Bassola, 50 anys de tradició ramadera
·La Fundació Impulsa engega el curs becant gairebé 250 alumnes

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
Meteo Moià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Collsuspina
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

  
L'Estany: Tombes a Santa Maria de l'Estany
Enviat el Dijous, 17 de setembre a les 16:18:25 per Redaccio

cultura
Antiga canònica agustiniana. Església consagrada el 1133, d'una nau, creuer i tres absis, restaurada.

El claustre (s. XII i XIII) és petit però molt bell, format per 10 arcs per banda sobre parells de columnes amb capitells de gran diversitat temàtica (escenes bíbliques i profanes, etc.), els quals són una joia de l’escultura religiosa. Adossats a les parets del claustre, hi trobem tres sepulcres d’estil gòtic florit de la família Peguera (1335), el dels abats Jaume de Rocabruna, Berenguer Desvall i Berenguer de Riudeperes (segle XIV). En un d’ells hi ha una representació d’un cavaller de la primera meitat del segle XIV, amb capmall, cota i guants de malla, l’espasa sobre el pit i un gos als peus.

A les antigues dependències monacals existeix un petit museu on hi podrem observar làpides sepulcrals gòtiques, l’ossera de la família Centelles (s. XI-XII) i algunes tombes antropomorfes (s. XI-XII).

Parlem primer de  la tomba dels Senyors de Peguera, important llinatge de cavallers i nobles. Bernat de Peguera morí apunyalat en els enfrontaments que hi hagueren amb Oló per la defensa de la canònica de l’Estany.

La tomba té forma d’arqueta. El vas sepulcral conté: un rectangle central destinat a la inscripció o epitafi, i l’escut dels Peguera, format per un lleó coronat a banda i banda. La tapa conté una escultura jacent d’un militar, vestit amb una túnica de malles (gonió) fins als genolls., que subjecta una espasa entre les mans. Com és habitual en moltes d’aquestes sepultures, el cap de l’estàtua reposa sobre un coixí de pedra.

La inscripció, en caràcters gòtics, diu:

Anno Domini milesimo CCCXXX Quinto Fuerunt in hoc tumulo translatati venerabiles Raimundus, Guillemus et Bernardus de Pegaria militares Quondam et quondam alii de eorum genere qui requiescant Et aliis bonis [...] hanc ecclesiam optime [...]taverunt et interalia quedam presbiterium [...] Guillemus instituït in eadem quorum anime in celestibus soliis collocentur.

"L'any del Senyor de MCCCXXXV han estat traslladats en aquest túmul els venerables Ramon, Guillem i Bernat de Peguera, militars difunts, com també altres difunts de la seva família, que amb llurs béns van enriquir molt aquesta església i, entre altres coses, el mateix Guillem fundà a la mateixa església una capella. Que llurs ànimes siguin col·locades en els solis celestials”

(traducció i text llatí extrets de Sitjes i Molins, Xavier. L’art funerari medieval a la conca alta del Llobregat. Monogràfics nº 13. Centre d’Estudis Bagencs, Manresa, 1994).

Curiosa la imatge que podem trobar a http://www.moianes.net/galeria/. Es tracta d’una postal, de voltants de 1902, on podem veure les restes del sepulcre incrustades verticalment a la paret del claustre encalcinada. Actualment, la tomba està situada sobre unes mènsules.

Un altre  tomba és la de l’abat Berenguer de Riudeperes, situada al claustre, tot entrant  per  la porta lateral de l’església del Monestir de Santa Maria de l’Estany.
Berenguer de Riudeperes, que pertanyia a la poderosa família del castell de Riudeperes, va ser abat d’aquest monestir des de 1316 fins 1329, any en què morí. El seu germà, Marc, també ho fou, concretament entre 1371 i 1372.

La tomba té forma d’arqueta i té gravat l’escut familiar, que estava format per tres peres d’argent sobre camp d’or. El vas sepulcral conté: un rectangle central destinat a la inscripció o epitafi, l’escut a banda i banda, i una sanefa amb motius florals. La tapa és llisa però s’hi repeteix la sanefa floral. L’epitafi és un exemple de llatí medieval i descriu les qualitats i la rellevància social de l’abat:

XVII Kalendas Novembris anno Domini MCCCXX
Obiit Berengarius Dei gratia abbas istius
Ecclesiae qui de novo construit altare
Sancti Antoni sacerdote in perpetuum
Et duo aniversaria in eodem fundavit
Ac propiam ecclesiam in spiritualibus temporalibusque
Quam plurimum decoravit qui sit sancta requies.

Una possible traducció seria:
A XVII de les calendes de novembre (16 d’octubre) de l’any del Senyor MCCCXXIX morí Berenguer, per la gràcia de Déu, abat d’aquesta Església, el qual féu construir el nou altar de Sant Antoni, hi fundà un sacerdoci perpetual i dos aniversaris i enriquí la seva església tant en béns espirituals com temporals. Que sigui Salvat. Descansi.

(traducció extreta de Sitjes i Molins, Xavier. L’art funerari medieval a la conca alta del Llobregat. Monogràfics nº 13. Centre d’Estudis Bagencs, Manresa, 1994).

Els aniversaris a què fa referència es poden referir als béns que un testador deixa per tal que anualment i en dates determinades es celebrin exèquies per la seva ànima.

Esther i Toni

http://imatgesdesilenci.blogspot.com/

 
Enllaços relacionats
· Més sobre cultura
· Notícies de Redaccio


Notícia més llegida sobre cultura:
El Secret de Marfà


Vots de l'article
Puntuació promig: 5
vots: 1


Si us plau espera un segon i vota per aquest article:

Excel·lent
Molt Bo
Bo
Regular
Dolent


Opcions

 Versió per a imprimir Versió per a imprimir


Temes associats

cultura

"Usuaris registrats" | Entrar/crear compte | 1 Comentari | Buscar discusions
Els autors dels comentaris són els únics responsables del seu contingut.
La Redacció es reserva el dret d'eliminar un comentari si ho creu oportú.

No són permesos els comentaris anònims, Regístra't si us plau

Tombes a Santa Maria de l'Estany (Puntuació 1)
per amora el Dijous, 17 de setembre a les 16:26:42
(Informació de l'usuari | Enviar un missatge)
Felicitats als autors !

Per un bon recull  de dades i unes magnifiques fotografies.

Per posar "  en valor "  el patrimoni històric i cultural de Catalunya.

Per fer conèixer aquestes terres meravellloses del Moianès.









Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.27 Segons