L'Estany: Tombes a Santa Maria de l'Estany
Enviat el Dijous, 17 de setembre a les 16:18:25 per Redaccio |
|
Antiga canònica agustiniana. Església consagrada el 1133, d'una nau, creuer i tres absis, restaurada.
El claustre (s. XII i XIII) és petit però molt bell, format per 10 arcs per banda sobre parells de columnes amb capitells de gran diversitat temàtica (escenes bíbliques i profanes, etc.), els quals són una joia de l’escultura religiosa. Adossats a les parets del claustre, hi trobem tres sepulcres d’estil gòtic florit de la família Peguera (1335), el dels abats Jaume de Rocabruna, Berenguer Desvall i Berenguer de Riudeperes (segle XIV). En un d’ells hi ha una representació d’un cavaller de la primera meitat del segle XIV, amb capmall, cota i guants de malla, l’espasa sobre el pit i un gos als peus.
A les antigues dependències monacals existeix un petit museu on hi podrem observar làpides sepulcrals gòtiques, l’ossera de la família Centelles (s. XI-XII) i algunes tombes antropomorfes (s. XI-XII).
Parlem primer de la tomba dels Senyors de Peguera, important llinatge de cavallers i nobles. Bernat de Peguera morí apunyalat en els enfrontaments que hi hagueren amb Oló per la defensa de la canònica de l’Estany.
La tomba té forma d’arqueta. El vas sepulcral conté: un rectangle central destinat a la inscripció o epitafi, i l’escut dels Peguera, format per un lleó coronat a banda i banda. La tapa conté una escultura jacent d’un militar, vestit amb una túnica de malles (gonió) fins als genolls., que subjecta una espasa entre les mans. Com és habitual en moltes d’aquestes sepultures, el cap de l’estàtua reposa sobre un coixí de pedra.
La inscripció, en caràcters gòtics, diu:
Anno Domini milesimo CCCXXX Quinto Fuerunt in hoc tumulo translatati venerabiles Raimundus, Guillemus et Bernardus de Pegaria militares Quondam et quondam alii de eorum genere qui requiescant Et aliis bonis [...] hanc ecclesiam optime [...]taverunt et interalia quedam presbiterium [...] Guillemus instituït in eadem quorum anime in celestibus soliis collocentur.
"L'any del Senyor de MCCCXXXV han estat traslladats en aquest túmul els venerables Ramon, Guillem i Bernat de Peguera, militars difunts, com també altres difunts de la seva família, que amb llurs béns van enriquir molt aquesta església i, entre altres coses, el mateix Guillem fundà a la mateixa església una capella. Que llurs ànimes siguin col·locades en els solis celestials”
(traducció i text llatí extrets de Sitjes i Molins, Xavier. L’art funerari medieval a la conca alta del Llobregat. Monogràfics nº 13. Centre d’Estudis Bagencs, Manresa, 1994).
Curiosa la imatge que podem trobar a http://www.moianes.net/galeria/. Es tracta d’una postal, de voltants de 1902, on podem veure les restes del sepulcre incrustades verticalment a la paret del claustre encalcinada. Actualment, la tomba està situada sobre unes mènsules.
Un altre tomba és la de l’abat Berenguer de Riudeperes, situada al claustre, tot entrant per la porta lateral de l’església del Monestir de Santa Maria de l’Estany. Berenguer de Riudeperes, que pertanyia a la poderosa família del castell de Riudeperes, va ser abat d’aquest monestir des de 1316 fins 1329, any en què morí. El seu germà, Marc, també ho fou, concretament entre 1371 i 1372.
La tomba té forma d’arqueta i té gravat l’escut familiar, que estava format per tres peres d’argent sobre camp d’or. El vas sepulcral conté: un rectangle central destinat a la inscripció o epitafi, l’escut a banda i banda, i una sanefa amb motius florals. La tapa és llisa però s’hi repeteix la sanefa floral. L’epitafi és un exemple de llatí medieval i descriu les qualitats i la rellevància social de l’abat:
XVII Kalendas Novembris anno Domini MCCCXX Obiit Berengarius Dei gratia abbas istius Ecclesiae qui de novo construit altare Sancti Antoni sacerdote in perpetuum Et duo aniversaria in eodem fundavit Ac propiam ecclesiam in spiritualibus temporalibusque Quam plurimum decoravit qui sit sancta requies.
Una possible traducció seria: A XVII de les calendes de novembre (16 d’octubre) de l’any del Senyor MCCCXXIX morí Berenguer, per la gràcia de Déu, abat d’aquesta Església, el qual féu construir el nou altar de Sant Antoni, hi fundà un sacerdoci perpetual i dos aniversaris i enriquí la seva església tant en béns espirituals com temporals. Que sigui Salvat. Descansi.
(traducció extreta de Sitjes i Molins, Xavier. L’art funerari medieval a la conca alta del Llobregat. Monogràfics nº 13. Centre d’Estudis Bagencs, Manresa, 1994).
Els aniversaris a què fa referència es poden referir als béns que un testador deixa per tal que anualment i en dates determinades es celebrin exèquies per la seva ànima.
Esther i Toni
http://imatgesdesilenci.blogspot.com/
|
| |
Puntuació promig: 5 vots: 1
|
|