moianès.net, el portal del Moianès i rodalies - La protecció del territori: el que, el per què i com

A ningú se l’hi escapa que últimament se’n parla molt de protegir els espais naturals que queden per allò de protegir la biodiversitat, el paisatge, la identitat … etc.. davant la inèrcia que la humanitat hem adquirit amb aquesta desenfrenada carrera arrasant-ho, literalment tot, en nom de la definició incorrecta de desenvolupament i progrés.

En termes de planificació i gestió dels espais naturals, “La capacitat de carrega” d’un territori es la quantitat màxima d’usos que es poden permetre sense que això suposi un impacte significatiu sobre els valors que es volen conserva i protegir.

Sovint em plantejo: Quin seria un exemple de qualsevol projecte com una urbanització, un polígon industrial, una ampliació urbanística, una zona comercial, vies de comunicació, àrees d’esbarjo ..... etc. que no superi la capacitat de carrega d’un territori ?

Sempre hi haurà un factor o altre, com per exemple dèficit d’aigua, d’energia, ocupació de sòl, destrucció de zones sensibles..... etc que donarà arguments per no beneir-ho des de el punt de vista conservacionista. A la pràctica això suposa estar en contra de tot. Als ulls dels no conscienciats suposa el “NO” a tot incloent el “NO” al desenvolupament que es el mateix que continuar anant en carro i una mica mes.

Penso que es tracta de conceptes una mica filosòfics i difícils de quantificar.

Malgrat que es un terme, lo de “Espai Natural”, que es fa servir molt, cal remarcar que a Catalunya queden poques zones que es puguin considerar naturals des de un punt de vista estricte.

La major part, per no dir totes, les àrees que presenten un determinat interès natural en aquest territori han estat modificades, en major o menor grau en algun moment de la història, per l’activitat humana: zones humides creades per rescloses artificials, boscos amb aprofitaments tradicionals diversos, àrees de conreu, espais agroforestals, pastures obertes i mantingudes enmig de masses forestals... són alguns exemples d’espais que avui en dia es protegeixen com a espais d’interès natural però que, en realitat, són el resultat de la interacció de la natura i l’activitat humana.

Fins i tot en espais que disposen dels majors graus de protecció existents l’activitat humana hi és present. Per exemple: al Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici el propi estany de Sant Maurici presenta una presa de formigó construïda per incrementar el seu volum i permetre l’aprofitament de l’aigua.

Diuen que posseir la informació es el poder. Aquet es un país en que la caracterització de parlar clar, que es sinònim d’informar correcte, sembla ser que sigui una assignatura pendent. Dons per part de qui ens governen hi ha la costum, en els aspectes mediambientals i de conservació, de matissar en mitges veritats i els que escoltem hem de saber intuir o encertar la resta o quedar-nos a mitges.

Per aquest motiu, existeix un cert reservori en explicar exactament el que vol dir un espai classificat d’interès natural. Després quant es el moment tot son dilemes, mals entesos, demagògies i desinformacions . I es que hi han informacions que ben ve no se sap exactament el que volen dir o no interessa, per raons obvies, explicar-ho be.

Això be motivat que la classificació d’un territori com a espai d’interès natural a tothom no l’hi agrada, principalment a aquells que per els seus objectius particulars o en nom del progrés, segons diuen, posen en joc sen se cap escrúpol la destrucció del territori com tal d’aconseguir els seus propòsits. Aquí s’hi pot incloure la permissivitat de certes polítiques de suposada expansió d’alguns gestors de municipis els quals per aconseguir quadrar els seus pressupostos ho fan a costa de malmetre el territori construint mes vivendes o polígons industrials allà a on no pertoca. Es la tan sabuda dita “ pa per avui fam per demà”. O simplement a favor de la especulació que sinònim també de fer diner fàcil. Però estem veien, en l’actual crisi econòmica, que aquet comença a ser un camí equivocat.

Es evident que aquet “crash” econòmic al igual que d’altres com per exemple, per citar-ne alguns : la limitació dels recursos energètics, la necessitat d’aplicar-ne de renovables, els trastorns climàtics originats en gran part per la quantitat de CO2 alliberat a l’atmosfera a causa del desenvolupament industrial i per emprar combustibles fòssils, la reducció de la quantitat de pesca en els oceans, la desforestació de les selves tropicals verdaders pulmons productors i reservoris del Oxigen del planeta o la contaminació de les aigües per abocaments químics. Tot això ens fa veure que quelcom hi ha en urgència que s’ha de canviar. I no es cap qüestió de romanticisme ni filosofia barata, es que en aquet cas esta d’acord el col.lectiu científic mundial per una banda i els experts econòmics per un altra. Comença dons a haver-hi certs vestigis de sensibilització per part d’alguns governants en alguns països desenvolupats que potser si que a nivell mundial s’han de canviar moltes de les regles del joc.

La qualificació i protecció d’espais naturals també entra a formar part d’aquet quelcom que s’ha de canviar i compren des de àrees dels continents i els oceans, des de regions determinades dels països i des de els racons menys coneguts dels municipis. Aquí es a on ens centrem en el Moianès.

Al nostre país sempre ens hem caracteritzat per començar la casa per la taulada i al final construir els planells. Després ens trobem que les peses no encaixen i hem de tornar a començar, en el suposat que aquestes no s’hagin deteriorat. Las circumstancies ens han portat a la fi a donar-nos compta que no es pot funcionar així i que abans de fer res hem de saber planificar. Em refereixo principalment a saber organitzar quina classe de país volem.

Es indubtable que el Moianès no pot continuar creixent a base de anar trepitjant el territori a tot lo ampla, això seria sinònim de perdre el paisatge, el patrimoni i la identitat pròpia com ha passat a les comarques veïnes.

Mas el Riu

Es per això que abans de plantejar-nos o discutir conceptes sobre la conveniència de la protecció del territori ens hem de qüestionar algunes preguntes:

·         Per què cal protegir determinats espais naturals?

·         Que hem de protegir?

·         Com hem de protegir?

La primera es la clau que avui dia sovint, parlem de protegir, però no ens la plantegem, de fet es la icona de les grans discussions. Hi han moltes respostes que en els seus orígens eren considerades com a romàntiques o obsoletes però han passat a uns conceptes científics i pràctics en l’actualitat.

La protecció de certs espais naturals passen a considerar-ne no solament com a simple protecció per raons sensibles i de sentiments si no com a:

·        Filtres contra la pol·lució

·         Font de recursos i aliments

·         Font de pràctiques i coneixements científics i mèdics

·         Usos socials i de lleure

·         Reclam turístic (dinamització econòmica)

·         Magatzem genètic per recuperar altres àrees

La segona quan ens preguntem: Que hem de protegir? es el mateix que plantejar-nos: Que es el que hem de conservar? I aquí entrem en el concepte que tant ens ha mancat fins ara i que he esmentat al principi “la planificació”.

La situació ideal seria poder conservar tots els espais naturals del territori però això no es possible, ja que sobre aquest territori també desitgem desenvolupar determinats usos i activitats associades al model de societat que hem escollit i que sovint son incompatibles amb la conservació dels espais naturals: hi volem ubicar mes edificis, ampliar els polígons industrials, les vies de comunicació, mantenir la pagesia, camps de golf, mes despesa d’aigua, envair amb vehicles per les zones mes sensibles i boniques, caçar, pescar, collir bolets, escalar , fer competicions per indrets naturals com els camins forestals, rierols, torrents, desnivells amb motos de cros i cuats sense cap mena de reglamentació,....etc.

Hi cap tot això en una comarca en la que a demes es pretén protegir part del seu territori?

Personalment penso que tindria que ser així . Es ara que no tenim per on agafar-ho per allò de començar la casa per la taulada i es quan torno a la qüestió del principi de quin seria un exemple de qualsevol projecte que no superi la capacitat de carrega d’un territori.

Es indubtable que s’han de seguir uns criteris seriosos i són els que haurien de prevaler per damunt d’altres criteris de conservació ja que solen ser els mes objectius.

Podem establir CRITERIS CIENTÍFICS o TEÒRICS en base a la Diversitat, Representativitat, Raresa, Fragilitat, Integritat, Dimensions i la Connectivitat del Territori.

CRITERIS PRÀCTICS en base a la Necessitat, Factibilitat i Eficiència

CRITERIS CULTURALS per qüestions Estètiques, Recreatives , Religioses, Simbòliques, Històriques, Artístiques, Arqueològiques, Científiques o Educatives.

Estic segur que un percentatge molt elevat dels habitants de la comarca no saben que al Moianès ja fa uns anys que hi ha unes tres mil hectàrees del territori que entren dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat de Catalunya i que actualment s’ha sol·licitat ampliar aquets espais per que el pla sigui mes raonable i coherent com el que fins ara figura.

Em pregunto si en els plans preestablerts al Moianès al instaurar aquets espais s’han replantejat alguns dels criteris en profunditat abans esmentats o simplement han set promoguts d’una manera superficial per uns romàntics o per certs interessos privats, beneïts per uns responsables polítics amb afany de treure-se’ls del damunt i per allò de dir que en el territori hi ha espais considerats interessants i afegir-ho a la llista de coses ben fetes.

El que es fa evident és que molt poc s’ha aconseguit i que aquet poc no ha transcendit lo suficient a la opinió pública i que no se sap exactament, exceptuant mitja dotzena,: el que es protegeix, qui el gestiona i com es gestiona.

El primer pas es preguntar-nos. A qui beneficia i a qui perjudica que una part important del territori del Moianès entri dins d’un pla de protecció natural seriós sen se malmetre ni impedir el desenvolupament de la comarca?

(continuarà)

Josep Lainez

e.mail: jlainezm@joseplainez.org