Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i vídeo reportatges
· Buscar
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Fòrums
· Google-cerca
· Preguntes freqüents
· Suggeriments
· Temes
· Vista darreres publicacions

Articles a l'atzar

medi ambient
[ medi ambient ]

·Alarma als municipis afectats per la massificació eòlica i solar
·Campanya per conscienciar el turisme amb l'activitat rural
·El territori diu PROU! Mobilització Bages, Moianès i Osona
·Varies entitats demanen aturar macroprojectes que posen en perill el territori
·Estudi Hidrogeològic a les Coves del Toll
·El gegantí roure del Giol
·Dissabte 1 d'Agost: Nit Internacional dels Ratpenats
·Empreses del Moianès es formen sobre les oportunitats del turisme sostenible
·Nit Internacional dels Ratpenats a Moià

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
MeteoMoià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

  
Bages: Sant Jaume, dit de Marganell, en terme de Castellbell i el Vilar
cultura
Anàvem el Feliu Añaños Masllovet, el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, a les terres del Bages properes a la serralada Montserratina; en aquest indret, accessibles i propers, es possible gaudir de la contemplació de llocs tant meravellosos com la capella rural coneguda com Sant Jaume de Marganell, tot i trobar-se actualment dins el terme municipal de Castellbell i El Vilar.

L’ermita limita amb un ampli camp en el que pasturen lliurament cavalls i poltres que tots plegats, però d’una manera especial el Tomàs, convertirem en objectiu de les nostres màquines de retratar, sens dubte n’hauria gaudit molt l’Antoni Ibáñez Olivares, ‘l’home que enraona amb els cavalls’ al que obligacions de caire familiar han privat d’acompanyar-nos aquest mati; a l’acostar-me a la tanca uns poltres venien ràpidament al meu encontre, i em xiuxiuejaven quina era la millor de les perspectives possibles per recollir imatges d’aquest joia del romànic català.

Ens expliquen que fou edificada en la primera meitat del segle XII, i va romandre sota domini del Monestir de Santa Cecília de Montserrat, fins a la desamortització eclesiàstica, i d’aleshores ençà depèn de Sant Cristòfol de Castellbell.


Enviat per Redaccio el Dimecres, 21 de juliol a les 09:30:43 (189 Lectures)
(Llegir més... | 39644 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Bages: Les tines del mas can Canals Nou a Sant Joan de Vilatorrada
cultura
M’aturava davant d’aquest conjunt de quatre tines de planta circular, el talús que s’aprecia al fons de les imatges, em confirma que en algun moment es va dur a terme un ‘buidatge del terreny’ que si bé els hi dona una major visibilitat, en compromet la seva estabilitat.

Llegia que fins l’any 1962 hi havia fins a 10 tines (sis de planta quadrada i quatre de planta circular ). En aquella data, i segons en expliquen, degut al seu mal estat de conservació, les de planta quadrada, i les barraques van ser enderrocades.

Hem tingut ocasió de veure’n al Pont de Vilomara, a Talamanca, i en altres poblacions del Bages; les tines arreu tenen característiques similars.

La seva planta exterior pot ser quadrangular o circular. La part inferior està realitzada amb pedra i morter. L'interior acostuma a ser circular, i està recobert amb peces de ceràmica envernissada. La coberta està formada normalment per una volta cònica de pedra seca recoberta de terra per impermeabilitzar-la. La tina té normalment un accés superior des d'on s'abocava el most un cop premsat, i a la part inferior hi havia els brocs per on es buidava. Moltes tenien una barraca adossada que tancava l'accés de la tina per la part inferior i a més podia servir per guardar les eines.

Les tines apareixen al Bages - i curiosament només en alguns indrets d’aquesta comarca - a finals dels segle XVIII, i la seva utilització es perllongarà al llarg del segle XIX; son la conseqüència de la gran demanda de vins i licors – preferentment de les colònies americanes -, que va comportar una gran expansió agrària, que va empènyer a bona part dels propietaris a rompré els boscos, i a plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores considerats marginals.

El raïm es premsava al peu de la vinya i posteriorment es transportava fins al celler. Amb aquest sistema s'aconseguia reduir notablement el volum que s'havia de transportar, i conseqüentment, les despeses que se'n derivaven.

Les tines que trobem al costat del mas, es destinaven per a dipositar el raïm dels rabassaires que conreaven terres del mas.

 

Antonio Mora Vergés


Enviat per Redaccio el Dijous, 17 de juny a les 09:28:38 (179 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)

Bages: L'oli triomfa a Cabrianes
economia
La parada de l'Olivar de CabrianesEn un matí fred i rúfol, Cabrianes ha celebrat la primera edició del mercat de l'Oli amb un bon nombre de visitants vinguts de totes les poblacions veïnes que han pogut conèixer, tastar i comprar les 6 marques diferents d'oli, de 5 tipus d'olives diferents. Els olis locals com l'Olivar de Cabrianes d'en Josep Guitart i Terra la Vita de l'Albert Finestres han acabat les existències.

La parada de l'Erm, oli d'oliva de muntanya, feia dubtar als visitants en presentar la seva cervesa Oliba Green, de la Vall pirinenca de la Bercedana, que utilitza en la seva producció olives de varietats autòctones del Pirineu. Diferents restauradors de la comarca s'han interessat en aquesta cervesa per incorporar-la a la seva carta.

El mercat, tal com estava previst s'ha completat amb d'altres parades d'alimentació gourmet, i en tot moment s'han complert totes les mesures de prevenció per al Covid19, així com l'aforament permès del 30% a la plaça de la Vinya.

 

Per a més informació: Albert Finestres 609 384 484

Enviat per Redaccio el Dilluns, 28 de desembre a les 13:54:55 (265 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)

Bages: Cabrianes estrena un mercat de l'Oli
economia
Albert Finestres, gerent del projecte d'olis i vins Terra la Vita i promotor del Mercat d'Oli de CabrianesEl Mercat de l'Oli de Cabrianes del proper diumenge, dia 27 de desembre al matí, comptarà amb 6 marques d'oli de 5 tipus d'olives diferents (arbequina, argudell, empeltre, morrut i vera) i amb la cervesa d'oli d'olives del Pirineu. 

Hi participaran l'Oli Terra la Vita i l'Olivar de Cabrianes - Sallent; Oli Canyal i de Pau, de l'Empordà: Oli ecològic Eco Setrill de l'Urgell i Olivetes de les Terres de l'Ebre, que presentaran entre altres els seus olis nous de la collita d'oliva d'aquest any. També hi haurà la presentació, tast i venda de la cervesa Oliba Green de la vall pirinenca de la Bercedana, que utilitza en la seva producció olives de varietats autòctones del Pirineu. No hi podien faltar les olives verdes acabades de collir i les grans adobades i farcides.

El mercat es complementarà amb d'altres parades d'alimentació gourmet i es complirà amb totes les mesures de prevenció del Covid-19 així com amb l'aforament permès del 30% en la plaça de la Vinya i l'aparcament de davant del poliesportiu de Cabrianes.

Us hi esperem!

 

Per a més informació: Albert Finestres 609 384 484

Enviat per Redaccio el Dimecres, 23 de desembre a les 09:00:40 (244 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)

Bages: El pont gòtic de Sant Antoni o Pont Vell d'Avinyó
cultura
El Bages per on discorren el Cardener i el Llobregat i un gran nombre de rieres, acumula un tresor històric patrimonial, poc o gens valorat, i dissortadament força desconegut; els ponts.

Ens arribaven en aquesta ocasió únicament el Tomàs irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés fins Avinyó; municipi del Bages, a la vall mitjana de la riera Gavarresa, a la zona de contacte amb el Lluçanès; el terme és drenat per la riera de Relat. Extensió: 63 km2; Població: 2122 habitants.

L’objectiu que perseguim en aquest mati boirós i rúfol es el pont gòtic sobre la riera de Relat.

Avinyó és un municipi situat al nord del Bages, a la vall de la Gavarresa, a prop ja de les terres del Lluçanès. El terme és gran i hi ha abundància d'alzinars i pinedes. Els conreus són de secà, principalment cereals. En la ramaderia destaca el sector porcí. És notable la importància de la vinya, anys enrere encara molt més estesa, però que s'ha anat transformant profundament amb la introducció de ceps de qualitat i mètodes de conreu avançats. La denominació d'origen Pla de Bages potenciarà encara més aquesta activitat.

El municipi tal com es va constituir definitivament a la fi del primer terç del segle XIX, és format per tres antigues entitats d'història i característiques geogràfiques diferenciades: el nucli central, que ha donat el nom del municipi, inclou l'antic terme del castell d'Avinyó i és un sector relativament homogeni, centrat per la població; la part N del terme és composta per l'antiga quadra i jurisdicció de Relat, formada per la vall d'aquest riu i els seus vessants, que és la porta o canal de comunicació entre el Bages i el Lluçanès; finalment, la part S, des de la unió de la riera d'Oló amb la Gavarresa, i el sector SE, que s'allarga fins a l'Hostal de la Grossa, al límit amb Moià, ja dalt de l'altiplà del Moianès, és formada per la parròquia de Santa Maria d'Horta, integrada en la vall històrica d'Artés, de la qual es va separar definitivament al principi del segle XIX.

Enviat per Redaccio el Dijous, 17 de desembre a les 10:13:59 (255 Lectures)
(Llegir més... | 58609 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Bages: Tornada a la riera de Mal Rubí en els límits del Moianès
cultura
Sant Esteve del SolàHo he vist escrit també com Malrubí, en un i altre cas, el nom i les altes parets que en alguns indrets marquen els límits, ens fa pensar en que lluny de l’acció benèfica que històricament exercien les aigües del Nil a Egipte; les riuades, dites també  en la catalana llengua rubinades que baixaven pel llit d’aquest corrent d’aigua, comportàvem sempre resultats calamitosos per a les finques colindants i els seus moradors i/o propietaris.

Havíem vingut al setembre, el Feliu Añaños i Masllovet, l’Antoni Ibáñez Olivares, l’Antonio Mora Vergés, i el Santiago Moya i Romero. Donàvem per desaparegut el molí dels Clapers, i finalment no aconseguíem accedir al molí, ni a les runes de la Sala del Solà de Sant Esteve, ni a l’ermita que vèiem però des de la riba contraria. (*) 

Ens trobàvem a les 9,00 a l’aparcament de l’Urbisol, amb el Joan i el Jesús Escoda i Prats, en aquesta ocasió ho intentaríem, els esmentats Joan i Jesús, el Tomàs Irigaray López, i l’Antonio Mora Vergés. Veníem de quatre poblacions diferents que pertanyen a tres comarques.

El Mal Rubí ens espera curull de colors, grocs, daurats, vermells, verds, el creuem per sota de la finca de Vilagonella, i comencem a pujar fins veure les runes immenses de la Sala del Solà de Sant Esteve, que deixem a la nostra esquerra per arribar-nos fins l’ermita de Sant Esteve de la que diem en la crònica d’aquella sortida [*] “ que des de la distància sembla mantenir un bon estat de conservació. Els binocles ens confirmaran que dissortadament això és únicament un miratge “. La realitat és molt pitjor del que ens podíem imaginar ; la porta està oberta, les tombes trencades i plenes de runa diversa, les bigues al límit de la seva resistència denuncien un abandó infinit, la teulada ha cedit ja en algun punt, i podria cedir en ocasió d’un temporal de pluges i/o d’una nevada. Deixem la porta ajustada alcem a l cel un prec. A qui pertoqui que hi posi remei urgent!!!


Enviat per Redaccio el Dilluns, 14 d'octubre a les 09:32:48 (444 Lectures)
(Llegir més... | 40418 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Bages: La barraca de Santa Cecília. Joia de Talamanca
cultura
Ens trobàvem a Talamanca: El Joan Escoda Prats que ens farà de guia, el Feliu Añaños Masllovet, i l’Antonio Mora Vergés; travessàvem la població fins la part posterior de Castell, on iniciàvem el descens fins a la llit de la Riera de Talamanca, superàvem la Sínia coneguda per uns com del Molí Menut, i per altres del Camí Ral; creuàvem el llit eixut de la riera  per enfilar-nos fins la zona, que en  el mapa del Centre Excursionista de Terrassa, anomenen com Soleis del Molí Menut, a mesura que anem ascendint constatem com a conseqüència dels incendis de l’any 2003, que el paisatge que veiem a la nostra esquerra és d’una elevada desolació; arribem al punt indicat i al costat dret del camí trobem un pla boscós, extremadament brut i descuidat, com únicament és possible trobar-los a Catalunya, i ens hi endinsem a la recerca de la barraca de Santa Cecília, l’anomenem així per la seva proximitat amb les restes de l’antiga ermita dedicada a aquesta Santa.

No triguem gaire a trobar el nostre objectiu; una cabana de pedra seca, de forma rectangular, i d’unes mides més que generoses; ens crida l’atenció  que disposa, d’unes petites obertures a la manera de finestres, d’un banc interior, d’un espai que podria haver fet funcions d’armari, i molt particularment que en l’ampit de la porta, gravat a la pedra hi diu: 6 juny i a sota 1789; les pedres de la façana principal, ens parlen per les seves magnifiques proporcions d’un possible ús en el període romànic.

Enviat per Redaccio el Dimarts, 18 de desembre a les 07:17:58 (466 Lectures)
(Llegir més... | 40294 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Bages: Exposició a Manresa en motiu dels 10 anys de CACiS de Calders
cultura
CACiS Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat i el Museu Comarcal de Manresa us convida a la inauguració de l'exposició El Forn de la Calç de la indústria minera a la indústria cultural i a la presentació de la publicació commemorativa dels deu anys, editada pel CACiS i dissenyada per l'artista i dissenyadora austríaca Laura Sperl.

L'exposició "El Forn de la Calç de la indústria minera a la indústria cultural" mostra la recuperació i reutilització dels Forns de Calç de Calders després de deu anys. El Forn de la Calç de Calders és un clar exponent del patrimoni industrial i els nous models de gestió cultural. Aquesta relació provoca una aproximació a la intervenció en el patrimoni industrial diferent a l'habitual fins aquest moment. Aquesta exposició completa la trilogia del seu desè aniversari i ens endinsa en el procés de transformació de l'antiga explotació minera, dels seus edificis i dels seus actuals usos.

L'exposició aplega fotografies de la memòria dels forns i creacions contemporànies realitzades per artistes que han residit o exposat al Centre d'Art Contemporani El Forn de la Calç durant els darrers deu anys. Una selecció d'obres inspirades en el paisatge mineral i vegetal de l'entorn, amb tècniques tradicionals com la pedra seca, la cistelleria i moltes altres recuperades del món rural amb una mirada contemporània.


Enviat per Redaccio el Dissabte, 13 d'octubre a les 11:16:26 (567 Lectures)
(Llegir més... | 22255 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Bages: Puigdoure i Mata-Rodona, l'orgull del nostre passat!
cultura
PuigdoureUn dissabte de mitjans de desembre, quan tot just s’aixecava el sol, deixàvem el vehicle a l’aparcament de l’Alzina del Salari, i començàvem a caminar darrera el Joan Moliner i Manau, el Tomàs Irigaray i jo; anàvem a donar inici al que – només pel temps – seria una missió impossible; recollir imatges de les masies de Puigdoure i Mata-Rodona, en el Parc de Sant Llorenç del Munti i l’Obac, i tornar a les 14,00 hores. 

Ens aturàvem per deixar constància de la contemplació del pessebre del Coll del Boix, i sense arribar-nos a l’alzina del Vent, creuàvem la polèmica pista, quina finalitat ultima no és evidentment la protecció del massís,  i seguíem fins l’era dels Enrics, el Collet i turó del Malpàs, i pel Coll de la Creu dels Alls, arribaven a la casa de Puigdoure; la finca malgrat el deplorable estat de conservació, conseqüència directa i volguda del regim de “mans mortes” a que la Diputació de Barcelona condemna, de fa anys a totes les més que mil·lenàries cases que en virtut del seu poder polític acaba adquirint, conserva la serena bellesa que des del període romà havien anat acumulant els successius estadants; fa per descomptar honor al seu nom, i s’endevina per les restes dels cups de vi i de l’oli, que la finca disposava de tot allò que era necessari per viure amb el màxim confort fins a dates molts recents. Esmorzàvem al voltant de la pedra de l’antic molí d’oli, arrecerats  del vent i gaudint de l’escalfor del sol. El Tomàs recollia en magnifiques fotografies la infinita desolació d’aquesta casa.


Enviat per Redaccio el Dilluns, 18 de desembre a les 07:31:42 (682 Lectures)
(Llegir més... | 6101 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Bages: El camí del Moliner per les Valls del Montcau
cultura
Sínia de Can VallsLa riera de Talamanca, té quan a restes de l’enginy humà, aplicat a l’aprofitament hidràulic dels cabals d’aigua habitualment escassos, que es recullen en aquesta vessant del Montcau tributaria del riu Llobregat, una gran importància. El Joan Moliner i Manau, al qui nomenem amb tota justícia, sherpa de les Valls del Montcau, ens portaria per aquella contrada en una sortida matinal més que deliciosa.
L’acompanyàvem en aquesta ocasió: el Feliu Añaños Masllovet, el Tomàs Irigaray López, i l’Antonio Mora Vergés.

El primer lloc que visitàvem era la sínia de Can Valls; la sínia era una màquina per elevar aigua des d’un curs fluvial o un pou. Consisteix en dues rodes: l’una horitzontal, a la qual es comunica un moviment de rotació mitjançant un pal horitzontal mogut per un animal, i l’altra vertical, que engrana amb la primera i mou una sèrie de calaixos disposats al llarg d’una cadena sense fi, la part inferior de la qual va submergida en l’aigua del curs o del pou. En aquest cas, l’aigua s’obtenia d’una surgència natural que s’elevava fins a un safareig connectat a un sistema de canals que, per gravetat, la repartia pels horts del marge de la riera. La palanca de ferro, situada prop de la roda exterior, permetia escollir un dels diversos sistemes de canals existents per fer arribar l’aigua a l’hort que es volia regar.


Enviat per Redaccio el Dijous, 09 de novembre a les 07:44:55 (720 Lectures)
(Llegir més... | 40102 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Bages: Arnaules, el pont de Déu
cultura
El pont d'ArnaulesN’havíem parlat amb la Geni de Santa Mònica. M’agrada la seva tesi que situa aquest espai natural dins del món Càtal, com un fenomen més que s’explica únicament des de l’animisme. 

Posem-nos en situació:

Tenim un perill greu i manifest per als Càtals que corren en direcció al gran riu [aleshores era efectivament Gran l’actual Llobregat], heu de fer l’esforç d’imaginar-vos la orografia primigènia, ni Manresa, ni l’autopista més cara del món, ni el Pont Gòtic de Vilomara, ni.... en sou capaços? ; en la seva carrera vers el gran riu s’interposa l’esvoranc paorós que segles a venir, s’anomenarà Arnaules, el xaman “el que coneix“, es descalça i amb els peus nus damunt la terra, com formant-ne part, prega als deus de la natura per trobar una sortida a aquell atzucac terrible; poseu-hi soroll, polseguera, espant d’aquells caçadors, tant i tant innocents, malgrat la seva aparença, i la resposta en forma de pont la podreu contemplar avui encara.

L’empleat bolivià de la darrera granja, des d’on ja es fa visible el pont, al temps que ens indicava l’accés més habitual, assentia quan al caràcter màgic, del que qualifiquem avui con un fenomen natural.

Enviat per Redaccio el Diumenge, 16 d'abril a les 20:02:29 (843 Lectures)
(Llegir més... | 41269 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Bages: La CUP porta la campanya per uns serveis funeraris públics a la DIBA
política
Regidors de la CUP a ArtésAquest dijous 26 de gener el Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar una proposta per elaborar un cens de cementiris i serveis funeraris a la demarcació de Barcelona i donar suport als estudis de viabilitat per reinternalitzar els serveis funeraris. La moció presentada pel grup de la CUP a la Diputació va ser aprovada per majoria absoluta amb els vots a favor de tots els grups excepte els del PP que hi van votar en contra. La moció forma part de la campanya iniciada per la CUP a la comarca del Bages per reclamar el retorn a una gestió pública dels serveis funeraris.

La proposta inclou la realització d'un cens de cementiris i serveis funeraris a la demarcació de Barcelona que recollirà el cost d'un enterrament estàndard a cada municipi per poder així comparar el cost dels serveis funeraris a tota la demarcació incloent-hi totes els serveis associats com l'edició de recordatoris, el cost del fèretre o el lloguer de la sala de vetlles. La proposta aprovada també inclou cobertura tècnica, jurídica i econòmica a tots aquells ajuntaments, consorcis públics supramunicipals i consells comarcals que vulguin engegar processos d’internalització de cementiris o serveis funeraris i que així ho sol·licitin. Aquesta cobertura inclourà l’estudi de la viabilitat econòmica i jurídica de creació d’empreses públiques supramunicipals quan s’escaigui.


Enviat per Redaccio el Divendres, 27 de gener a les 17:20:02 (1318 Lectures)
(Llegir més... | 39881 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Bages: Visita a Coaner
cultura
Anàvem a Coaner, el menys poblat dels nuclis poblacionals que formen Sant Mateu de Bages, el Josep Sansalvador Castellet, el Tomàs Irigaray López, el Feliu Añaños Masllovet, i l’Antonio Mora Vergés, havíem quedar amb el Josep Ars Oliva, per visitar la Capella de la Pietat (anomenada també Sant Josep de la Riera al segle XVII).

Coaner és un espai força desconegut per molts catalans; s’hi arriba a través d’un camí rural que neix a la C-1410 a, dins del terme municipal de Súria. A la C-55, pk. 47, agafarem la sortida Súria Nord, i ens dirigirem a la població de Súria, a uns 900 m. (pk.16,300 de la C-1410a) després de la rotonda, a ma esquerrà, trobarem un camí, i un rètol indicatiu de Coaner. Després de passar per la Riera i la Ribera, haurem de seguir el camí rural. Després d’uns 5 quilòmetres, i arribarem al Conjunt històric de Coaner.

La vall limita al Sud amb Sant Mateu, a l’Est amb Súria i Navàs, al Nord amb Valls de Torroella i a l’oest amb Castelltallat i Salo. És configurada per un seguit de masos disseminats al llarg de la riera de Coaner i part de la vall de la riera de Salo. La riera de Coaner neix prop de la Molsosa i discorre travessant les faldes de la Serra de Castelltallat fins a desembocar al riu Cardener, prop del límit oriental del terme.

Enviat per Redaccio el Dilluns, 09 de gener a les 07:20:39 (665 Lectures)
(Llegir més... | 22222 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Bages: Artés demanarà un estudi per crear una empresa pública de serveis funeraris
política
Artés demanarà al Consell d'Alcaldes del Bages encarregar un estudi de viabilitat per valorar la creació d'una empresa pública de serveis funeraris.


La moció també contempla un acord per impulsar un associació funerària local i l'adequació d'un espai per fer enterraments laics.

Aquest dijous 20 d'octubre el ple de l'ajuntament d'Artés ha aprovat per unanimitat demanar al Consell d'Alcaldes que es posicioni favorablement a encarregar un estudi de viabilitat econòmica que contempli, entre altres opcions, la creació d'una empresa pública comarcal de serveis funeraris. La moció presentada per la CUP va ser aprovada per unanimitat pels 13 regidors del plenari després d'incorporar algunes esmenes fetes per DC i ERC. A part d'aquest estudi la moció també contempla un acord per adequar un espai municipal per fer enterraments laics i un per impulsar una associació funerària desvinculada de l’ajuntament que tingui com a objectiu l’autogestió dels enterraments a Artés. Les associacions funeràries són associacions sense ànim de lucre que reparteixen el cost de l'enterrament de cada membre de l'associació entre tots els associats alliberant així la família del cost del servei funerari en el moment de la defunció. Actualment funcionen associacions funeràries a municipis veïns com Avinyó, Monistrol de Calders o Navarcles.


Enviat per Redaccio el Divendres, 21 d'octubre a les 15:24:46 (1414 Lectures)
(Llegir més... | 40685 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Bages: La CUP vol que el CCB estudiï crear una empresa de serveis funeraris
economia
La Candidatura d’Unitat Popular ha entrat al registre del Consell Comarcal del Bages una moció on demana que es faci «un estudi de viabilitat econòmica i jurídica que analitzi la possibilitat de crear una empresa pública supramunicipal de serveis funeraris que operi a la comarca»
.

Aquest estudi, que s’iniciaria amb una comparativa entre els preus actuals dels serveis funeraris als municipis de la comarca, serviria per saber quin és el millor ens de gestió (mancomunitat de municipis, consorci, petites empreses municipals, empresa pública del consell comarcal, etc.), i també hauria de valorar la possibilitat de construir un crematori públic a la comarca. La moció és discutirà al proper Ple del Consell, que se celebrarà el dilluns dia 26 de setembre.


Enviat per Redaccio el Dijous, 22 de setembre a les 15:38:55 (689 Lectures)
(Llegir més... | 77235 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
Cliqueu aquí per a més informació

Enquestes
Si poguessis escollir la vacuna contra la Covid-19, quina voldries rebre?

Pfizer
AstraZeneca
Moderna
Janssen
Sputnik
Sinopharm
Qualsevol
Cap



Resultats
Enquestes

vots 15

Cercador
Google

Copieu. Enganxeu. Cerqueu.
Google web search
Search Text:

WWW
moianes.net

SafeSearch::


Advanced Search

Consultes rebudes
Hem rebut
8105513
impressions des de maig 2005

Articles antics
Dimarts, 26 de gener
· La CUP organitza a Manresa un acte per explicar l'acord amb Junts pel Sí
Dijous, 10 de desembre
· El llorer de Casassaies
Dimecres, 21 d'octubre
· La Festa de la tapa i la cervesa de Sallent creix en superfície i en actuacions
Dimarts, 22 de setembre
· Excursió al Puig de la Balma, Puig Andreu i Turó del Mal Pas
Dimecres, 28 de maig
· Acte polític de la CUP de la Catalunya central a Navàs
Dissabte, 04 de gener
· Sant Jordi de Lloberes
Diumenge, 13 d'octubre
· El Puig de la Balma
Dilluns, 08 d'abril
· Abril, el mes del vi a Paradores
Dimarts, 05 de juny
· Les runes de Sant Jaume de Vallhonesta
Dilluns, 13 de febrer
· Cererols. Súria
Dilluns, 10 d'octubre
· Concert semiacústic de LA GRAN AVENTURA
Dimecres, 11 de maig
· I Caminada Nocturna de Vallhonesta
Dimecres, 06 d'abril
· MONTSERRAT
Divendres, 18 de març
· Concert de rock del grup LGP a Manresa
Dimarts, 01 de març
· Remodelació de les places del Monestir de Montserrat
Dimecres, 27 d'octubre
· El Castell de Cardona s'ha convertit en el 1er Parador Museu de Catalunya
Dimarts, 26 d'octubre
· La Subdelegada del Govern a Barcelona visita obres del FEOSL al Bages
Dilluns, 25 d'octubre
· Cardona es convertirà en el cinquè Parador Museu de la història
Dimarts, 06 de juliol
· “la Caixa” col·labora amb el Patronat de la Caritat de la Vila d'Artés
Divendres, 02 de juliol
· Cardona celebra su segunda cena esotérica

Articles Vells



Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.16 Segons