|
Segueix-nos també a facebook
|
|
|  | | Meteo Moià |  | | Meteo l'Estany |  | | Meteo Collsuspina |  | | Meteo Monistrol |
 | | Meteosat | |
|
| |
|
Castellcir: ''Les històries de l'avi Josep'' a Castellcir
|
|
 La
companyia WeColorMusic presenta a CASTELLCIR el seu aclamat musical basat en
fets reals LES HISTÒRIES DE L'AVI JOSEP
Aquest
proper dissabte, 27 de novembre, a les 18:00 hores, la companyia WeColorMusic
presentarà el seu aclamat espectacle LES HISTÒRIES DE L'AVI JOSEP al Casal de
Castellcir (Pl. Abat Escarré, s/n, Castellcir).
LES
HISTÒRIES DE L'AVI JOSEP és un musical
basat en quatre històries diferents que només tenen dues coses en comú: són
relats inspirats en fets reals i neixen a través de les converses entre
l'avi Josep i la seva neta, la
Mar. La trama de l'obra es desenvolupa
arran de les vivències que l'avi explica a la Mar
i també de les histories que la neta conta a l'avi, així com les
contradiccions i reflexions que es produeixen al parlar de segons quins temes
entre dues persones d'edats tan diferents.
Segons
els creadors i directors de LES HISTÒRIES DE L'AVI JOSEP, Mateu Peramiquel i
Mar Puig, "cada història de l'espectacle és
especial per si sola i és important per si sola, perquè ha nascut per ser
explicada i per ser escoltada, i viatjar a través de les emocions".
WeColorMusic,
que acaben de rebre el premi Teatre Barcelona 2021 al Millor Espectacle
Familiar pel seu exitós musical Bruna, és una companyia
especialitzada en musicals de creació, espectacles KM0 amb música en directe
que expliquen històries basades en fets reals, ja siguin actuals,
contemporànies o històriques.
A l'hora
de crear un espectacle, és habitual buscar més enllà per trobar grans
històries, però a vegades no ens adonem que el nostre voltant està ple d'històries
extraordinàries que mai han estat explicades ni escoltades. Són aquestes a les
que WeColorMusic vol donar veu: històries que podrien estar parlant de
nosaltres mateixos.
L'entrada
per a la funció de LES HISTÒRIES DE L'AVI JOSEP a Castellcir és
gratuïta i cal reservar-la enviant un missatge al correu electrònic castellcir@castellcir.cat,
trucant al 938 668 151 o bé presencialment al mateix casal.
|
Enviat per Redaccio el Dimecres, 24 de novembre a les 19:49:11 (329 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Castellcir: La Parròquia de Santa Coloma Sasserra
|
|
 El Tomàs
Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo Cañadas m’enviaven algunes imatges del seu
darrer tomb pel Moianès.
En
aquesta ocasió de la que fou església parroquial de Santa Coloma Sasserra, en
terme de Castellcir; m’agraden els topònims que conserven l’article català
salat, que es prohibia pels conqueridors espanyols, que obligaven a sang i
fetge, a fer ús dels ‘habituals’ en la llengua castellana, EL, LA, LOS, LAS,
se’n salvaven alguns – lligat sobretot a la toponímia – per la seva
estultícia, comparable únicament a la seva injustificada supèrbia.
De la
descripció llegim: Església d’una sola nau amb torre-campanar adossada al mur
nord. La façana és encarada a ponent i presenta un parament de canteria molt
ben treballat. La coberta és a dues vessants i l’accés es fa través d’un arc
adovellat, a sobre seu es troba un ull de bou que proporciona llum a l’interior
del temple. El campanar és de planta quadrada amb coberta a quatre vessants. Al
mur sud s’obre una petita capella.
Els
dominis de la Parròquia de Santa Coloma Sasserra arribaven fins a l‘actual
terme de Collsuspina, se’n han trobat notícies els anys 956, 1109 i
especialment entre els anys 1149 i 1160.
Des d’un
punt de vista tècnic, indubtablement l’estat actual del conjunt és poc, o gens
fidel, al estat original; estèticament però, l’indret és absolutament
encisador, amb l'església, el mas, la rectoria, la creu, el roure... La
datació romànica és vàlida pel que fa al campanar, del segle XI. L’absis,
original del segle XII, va ésser desfigurat al segle XVII.
Antono Mora Vergés
|
Enviat per Redaccio el Dimarts, 17 de novembre a les 07:48:07 (498 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Castellcir: El gegantí roure del Giol
|
|
 El Tomàs
Irigaray López, i la Carmen Toledo Cañadas m’enviaven algunes imatges del seu
darrer tomb pel Moianès.
En
aquesta ocasió dins del terme Castellcir, retrataven el Roure del Giol,
‘Quercus humilis’ declarat arbre nacionals de Catalunya, i que ha donat nom a
l’antic casal dels Santa Coloma, que es coneix avui com Mas Giol. Més enllà de
la seva importància històrica – que la té – i de la seva bellesa estètica – que
també la té – , transcrivim les seves proporcions: mesura aproximadament uns
20 metres d’alçada i 4,50 metres de corda (perímetre del tronc a una alçada
d’1,50 metres).
Dels
roures des de la més remota antigor, hom n’associà qualitats espirituals, que
alguns en poden dir màgiques; qui no recorda les entranyables aventures de
l’Astérix i l’Obélix, on el druida Panoràmix, com tot els druides cèltics-
recollia el vesc sagrats dels roures?; qui, no ha llegit i/o sentit històries
de trobades al redós d’un d’aquest amables gegants? Explicàvem
fa alguns anys, en relació a aquest bellíssim paratge, i a les qualitats
espirituals associades als roures, i més en concret a aquest roure del Giol,
que a nosaltres se’ns van fer paleses en aquella ocasió; ens trobàvem al límit
de les nostres forces físiques i àdhuc psíquiques, veníem d’una llarga
caminada, que ens havia portat fins a Sant Cugat de Gavadons, anomenat
antigament com Sant Cugat de Coll-sa-sima i pertanyent avui al municipi de
Collsuspina, afegiu a això un sol de justícia, com ens ha fet alguns dies
d’estiu aquests darrers anys la sequera angoixant que fins i tot ha portat
restriccions en alguns moments als pobles del Moianes, per acabar-ho d’adobar
remeneu tot, amb un to psíquic particularment baix derivat de problemes de
salut, de feina, o del que més us agradi; només la certesa de trobar el roure i
la seva ombra, ens feia caminar encara, quan passada la masia de l’Espina,
teníem per endavant no menys de cinc quilometres que esdevindrien quasi
insuportables!; havíem esgotat les reserves d’aigua ,la sensació no era ja de
cansament, era clarament de decandiment, més que caminar arrossegava els peus
!, fins la Bruna, la gosseta fox-terrier companya de tantes i tantes sortides,
estava al límit de les seves forces, i es situava clarament dins l’ombra que
projectava l’Antoni Ibáñez Olivares, que en aquell moment, en termes ciclistes,
val a dir que tirava literalment de nosaltres!
|
|
Castellcir: Sant Josep de la Taiadella
|
|
 El Tomàs Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo
Cañadas m’enviaven algunes imatges del seu darrer tomb pel Moianès.
Concretament de la capella dita de Sant Josep
de la Taiadella, o la Sagrada Família, i més tard la Mare de Déu del Pilar,
pertany a la masia del mateix nom, del terme municipal de Castellcir.
És una esglesiola petita, d’una sola nau
coberta amb volta de canó i amb un absis senzill, de planta rectangular no
gaire profund, orientat cap a llevant, hom en situa la construcció al segle
XVIII.
Té un campanaret d’espadanya d’un sol ull
damunt de la façana de ponent, on hi ha l’única porta d’accés a la capella, a
més d’una obertura gran que permetia seguir la missa des de fora el dia de
l’aplec.
Sobta un xic trobar aquesta advocació de
Nostra Senyora del Pilar, si tenim en compte que un dels membres d’aquesta
nissaga, Joan Baptista Taiadella i Sardà - amb casa pairal a Castellterçol -,
va ser capità del regiment de dragons del coronel Pere Bricfeus i Terns, ambdós
nascuts a Castellterçol, i herois en la darrera victòria de l’exèrcit català
contra les tropes borbòniques a Talamanca. La família d’en Taiadella i la d’en
Bricfeus, tenien vincles familiars.
Els Tayadella / Talladella tenen reconegut un
escut d’armes: Catalán. De Castellcir,
Castellterçol. De plata, un árbol de sinople, con un lunel de plata, al flanco
diestro perfilado de rojo. [P. Mr. Rigalt, ms].
Antonio Mora Vergés
|
Enviat per Redaccio el Dijous, 25 de juny a les 20:39:28 (951 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Castellcir: Campaments per a infants i els seus gossos a Castellcir
|
|
 • El Dog Camp Junior es durà a terme a Castellcir
del 2 al 8 de juliol, el primer torn, i del 9 al 15 de juliol, el segon.
• Aquesta tercera edició té com a novetat el
caiac amb gossos, el salvament marítim i el disc dog.
L’Associació
Catalana d’Excursionisme Caní ACEC 4 Turons organitza la tercera edició del Dog
Camp Junior, els campaments per a infants d’entre 7 i 14 anys i els seus gossos,
que se celebren a Castellcir en dos torns, el primer del 2 al 8 de juliol i el
segon, del 9 al 15 de juliol. A cada torn hi ha 17 infants inscrits juntament
amb els seus gossos.
Enguany és
la tercera edició d’aquesta iniciativa pionera a Catalunya, uns campaments o
convivències pensades i estructurades per a nens i nenes que vulguin saber més sobre
el món del gos. Durant uns dies podran conviure amb les seves mascotes, entendre
el llenguatge del gos per poder establir una bona comunicació, un bon vincle i,
en un futur, una millor convivència infant, gos i societat.
Els nens
aprendran a integrar el gos com un més a la societat, que no comporti molèsties
a la resta, per fer que, en un futur a curt termini, tots els possibles problemes
puguin ser resolts. Amb el Dog Camp Junior pretenem sensibilitzar i ensenyar
als infants a entendre aquest gran company que és el gos.
A més de
treballar el vincle entre l’infant i el seu gos, els problemes de conducta
de l’animal, el seu llenguatge,... també
es treballen els valors com el respecte, l’empatia, la confiança o la
tolerància cap al gos i també cap als propis infants.
|
|
Castellcir: Viatge al Passat. Territori Marfà
|
|
 Passaven
pocs minuts d’un quart de 10, quan començàvem a fer camí des de Moià, cap a
l’ermita de la Tosca, el Molí d’en Brotons i la visió quasi espectral de Marfà
i l’ermita de Sant Pere damunt de la riera. Per una nova ocasió, deixem cercar
una alçada que ens permeti fotografiar millor les restes majestuoses del Molí de
Marfà.
El sol assolia ben aviat temperatures
properes als 20 graus, i ens feia particularment agradable el camí fins quasi a
l’inici de l’accés al trencall de la Tosca, on gràcies a la tècnica hem pogut
fer alguna foto de l’interior de l’ermita. Em pregunto, qui te la clau?;
aquesta tasca de donar a conèixer els meravellosos indrets del Moianès, fora
més senzilla, si fos possible accedir a l’interior dels llocs concrets.
Al voltant de les 11.00 creuàvem la Riera de Marfà o de la Golarda, i
accedíem no sense dificultat, a l'interior del Molí d’en Brotons, situat sota la balma; l'ufanós cabal d’aigua, ens feia imaginar les tràgiques històries que corren sobre
aquest lloc, en el que es diu que l’any 1863, varen morir els vuit membres de
la família, en ocasió d’un creixement sobtat de la riera, a conseqüència d’unes
pluges torrencials que aigües amunt [ la riera comença al terme de Collsuspina,
creua Castellcir i desguassa a Monistrol de Calders ] van provocar a manera de
tsunami, un augment inusual (1) de l’aigua que acostuma a baixar i que faria a
més d’aquestes morts, danys econòmics al llarg de tot el recorregut. Les restes
del Molí de Marfà uns metres més avall, ens expliquen de com els seus estadants
varen salvar la vida, situant-se a la teulada. Recollim la història d’un nadó i
el seu llit de fusta, arrabassat per les aigües i del que mai es va saber res
més.
|
|
Castellcir: La font i la fageda de Sauva Negra
|
|
 Un dissabte de setembre, per raons diverses
únicament el Feliu Añaños Masllovet, i jo podíem disposar d’unes hores al mati, per visitar el massís
muntanyós format pels contraforts del puig Oriol [ 972 m.alt. ] que enllaça per
l’est amb les altes cingleres del Castell de Centelles, al límit dels municipis
de Castellcir, Centelles i Sant Martí Centelles.
Havíem sortir de Sabadell a les 8,00, i seguíem des de l’encreuament de
Palau Solità i Plegamans, la C59, la via que popularment s’ha batejat ja, com
“la ruta de l’especulació“, i que sobrevolant Sant Feliu de Codines, entrarà
al Moianes, creuarà el terme de Sant Quirze de Safaja, els de Sant Martí de
Centelles, i Centelles, i connectarà amb la carretera de Vic, al terme
d’Hostalets de Balenyà un cop superat el Congost. Dins del terme de Centelles, entràvem
per l’esquerra de la carretera, en un vial encimentat, que progressivament i no
sempre en bon estat et porta fins a la urbanització anomenada Puigsagordi; de
fet des de les alçaries del Coll de Prims, seguint pel Morro del Porc, i
Puigsagordi fins al terme de Collsuspina, el ciment és testimoni d’un intent
d’urbanització que possiblement reeixirà com l’au fènix, si es porta a terme
l’autovia projectada. El rebuig social no podrà dissortadament aturar aquesta infraestructura
beneïda ja per les forces progressistes; democràtiques ja em sembla excessiu
per definir-les.
|
|
Castellcir: Nens i nenes de joves d'entre 8 i 10 anys roden el seu curtmetratge
|
|
 Alumnes de 3r i 4t de l’Escola La Popa de Castellcir roden el seu curtmetratge documental en el marc de Cinema en curs.
Durant dos dies els alumnes de 3r i 4t de primària de l’Escola La Popa roden el seu curtmetratge documental, que aquest any dediquen a la casa pairal El Prat. Ho fan en el marc de Cinema en curs, un programa internacional de pedagogia del cinema a escoles i instituts. Iniciat a Catalunya el 2005-2006, actualment també és desenvolupa a Galícia, Madrid, Argentina i Xile, i ha estat distingit amb diversos reconeixements, entre els quals destaca, darrerament, el Premi Ciutat de Barcelona 2015. És un programa pioner i únic en el context espanyol per: la implicació i el treball conjunt de cineastes i docents, l’entrada del cinema en l’horari lectiu, la seva metodologia innovadora i el foment d’una pedagogia activa tant a primària com a secundària.
De la mà de cineastes i amb l'acompanyament dels docents, els alumnes descobreixen el cinema a partir de la pràctica cinematogràfica i del visionat de pel·lícules. En el cas dels tallers dedicats al cinema documental, les pel·lícules se centren en el retrat d’espais i persones. Els alumnes exploren molt intensament el seu entorn, l’observen i el redescobreixen, es relacionen amb persones molt diverses, investiguen i es documenten. El cinema genera així la posada en valor del territori i fomenta la cohesió social.
|
|
Castellcir: Retorn a Marfà
|
|
 M’havien arribat notícies de que hi havia hagut diverses rompudes a Marfà, a la zona de la Tosca, així com l’estat de la riera que baixava molt contaminada. Feia temps que no hi anava i volia comprovar per mi mateix l’estat de tot plegat.
Així doncs des de Moià vaig enfilar camí a Marfà des del Sot d’Aluies i Vilarrasa. Anava pel camí de la dreta de la riera quan després d’haver passat pel Salt Candeler em vaig donar compte que l’esquerra del camí està tot tancat amb filferro electrificat d’aquest que posen pel bestiar.
Arribava fins l’indicador que mana cap a Monistrol de Calders. Jo però baixava per un camí sense indicació després de passar una cadena.
En un dels revolts de baixada percebo un so que mai havia sentit en aquesta contrada, són esquelles de bestiar. En un altre revolt ja puc veure a la llunyania per sota la casa de Marfà un grup de vaques.
|
|
Castellcir: Joves emprenedors busquen suport al seu projecte amb el micromecenatge
|
|
 Una estudiant de Castellcir, juntament amb tres companys més, busquen suport al seu projecte a través del “crowdfunding” (micromecenatge).
Paula Terra Bosch (1995) de Castellcir, juntament amb l’Oriol Campillo Mestres (1992), Núria Jané Ballarín (1995) i Adrián Soldado Cid (1995) tots quatre estudiants de disseny de producte industrial i gràfic d'Eina, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, varen presentar el passat més de febrer, un producte dissenyat i produït en forma de prototip al Saló Nude, dins la Fira Habitat de València.
El producte es tracta d'una prestatgeria modular formada per la repetició de peces que s'adapten als objectes que s'hi volen disposar.
Donada l'atenció que va captar durant la fira, han decidit fer una primera sèrie de producció, és per això que actualment estan donant a conèixer el producte.
|
|
Castellcir: El roure del Giol
|
|
 Havien de passar segles i segles perquè aquest fos el nom amb que avui és coneix aquest magnífic arbre que forma part del catàleg – curt, escadusser i força centralista, des del meu punt de vista – d’arbres i arbredes d’interès nacional, que des de la Generalitat de Barcelona, publiquen i mantenen.
Actualment l’arbre està encerclat per una paret de pedra – a manera de protecció – , i el podreu veure si agafeu una pista forestal que de Castellcir, us portarà fins a Santa Coloma Sasserra; la pista fins al trencall de la urbanització La Penyora està força bé, i des d’aquell punt i fins l’esplanada de l’església, és del tot recomanable anar amb la primera velocitat; no és pensable en un termini curt, que es faci l’arranjament d’aquest accés, tota vegada que ens trobem dins del Forat Negre, i altrament avui a Barcelona, bufen aires clarament anti-catalans; entenguis l’expressió de forma correcta, “aires” fa referència a la música, perquè pel que fa a la lletra, dona tota la impressió que ben al contrari, ara si que recuperarem Catalunya, oi?
|
|
Castellcir: ''Castellcir'', el nou llibre de Josep Mauri i Portolès
|
|
 El llibre "Castellcir" és la darrera novetat editorial de l'historiador Josep Mauri i Portolès, editat per l'autor, imprès i distribuït sota comanda a la seva pròpia web. Per als usuaris de llibres electrònics, també el podran adquirir, a un preu molt més ajustat, en format pdf.
Amb pròleg de la periodista Griselda Guiteras, aquesta petita monografia local, de 77 pàgines i a tot color, és el segon volum de la col·lecció "Territori i paisatge" que intenta aprofundir, segons a criteri de l'autor, en els millors racons de la geografia catalana.
Sinopsi: El lector copsarà en aquest llibre, d’una manera ràpida i sintètica, tot el territori i el paisatge d'una bonica part del Moianès oriental. Aspectes geogràfics, físics (orografia, hidrografia, clima, vegetació), mediambientals, demogràfics i econòmics d'un poblet adscrit al Vallès Oriental però amb trets i característiques ben peculiars.
Després de la descripció del municipi, el llibre és complementat amb sis excursions a peu per tal de divulgar els principals punts d’interès i de visita imprescindible.
Josep Mauri i Portolés, neix a Barcelona el 1972. Llicenciat en història per la UNED i postgrau de Periodisme local, comarcal i social a la UAB. És autor de diverses guies de muntanya, de nombrosos articles referents a patrimoni, arqueologia i geografia de Calalunyai és l'editor, des d'octubre del 2012, del Blog dels Indrets Oblidats. Col·laborador en diversos mitjans de comunicació. Els seus llibres més destacats són "50 Itineraris a peu per Catalunya" (2001) -6 edicions i més de 10.000 exemplars venuts-, "A peu per Osona" (2003), "Apeu per la Garrotxa" (2006) i en breu nova edició totalment renovada) i "Curiositats naturals a prop de Barcelona" (2012).
Pàgina personal de l'autor: http://josepmauri.wordpress.com
|
Enviat per Redaccio el Dimarts, 18 de novembre a les 09:52:17 (1121 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Castellcir: El Castell de la Popa, o l'Arca de Noè
|
|
 Aquest és un dels episodis més coneguts del Gènesi, i ens explica en la tradició que els jueus es fan seva desprès del captiveri de Babilònia, com Déu quasi es repensa d’haver fet l’home (ara podem dir que hagués estat un encert, oi?), cosa que finalment no fa perquè troba Noè, que segons sembla era un home just i irreprensible, segles desprès (segons els períodes temporals del Gènesi) novament hi tornarà ha haver una selecció en la que l’escollit serà Lot que perdrà però la dona convertida en estàtua de sal; desprès, de la tasca d’arrabassar vides i hisendes, ja se’n faran responsables directament els homes, i fins al dia d’avui en que la tasca està encomanada al poble nord-americà, que excel·leix en aquest exercici, potser només de forma comparable al poble espanyol en el període de la seva màxima crueltat, justament en el anihilament dels pobles originaris d’Amèrica.
Avui amic lector volíem parlar de l’Arca, i potser ens hem deixat endur un bon xic per les derivacions del personatge de Noè, esperem com sempre de la vostra comprensió que sapigueu perdonar aquest excés. La qüestió principal es deriva d’una excursió per les terres properes del Moianès, en les que justament damunt de l’anomenada Torrassa dels Moros (amb tota la pinta de tractar-se de les restes d’una torre o burg), al cim d’un contrafort meridional de la Sauva Negra, (una més de les fagedes que senyoregen Catalunya, sense tenir però, per manca d’erudits que en fessin la lloança, la fama de la d’en Jordà) anomenat de la Popa, i que certament evoca la figura posterior d’un vaixell, perquè no una Arca? hi trobem les restes magnífiques encara, d’un castell del que ja se’n parla en texts del 1107, i que es troba en el terme anomenat Castellcir, o potser inicialment Kalath Cir?, (o Ciros, del persa Kurus, o del grec Kupoç).
|
|
Castellcir: 100 Anys de la Merceditas
|
|
 El passat 13 de Febrer vam celebrar a la residència la Ginesta de Castellcir l’aniversari de la Merceditas, la qual ens va fer 100 anys.
Vam tenir la visita de la escola de Castellcir, que li van cantar l’aniversari feliç en català, anglès i castellà, i li van portar un detallet molt bonic fet per ells. Sempre que tenim la sort de tenir als nens de l’escola a la residència, després els avis ens comenten que estan molt contents de veure tantes generacions juntes. Ens vam reunir unes 150 persones entre la escola, residents, visites especials, treballadors...
La festa va començar amb el recital de l’escola, seguit de l’espectacle de l’artista i malabarista Moi Jordana, que va representar el seu espectacle Vals, el qual va agradar molt, amb detalls molt bonics amb la centenària entremig de l’espectacle. Al finalitzar el mateix, vam bufar les espelmes i berenar tots junts.
|
|
Castellcir: Catifa de llenties d'aigua al Molí d'en Brotons
|
|
 La llentilla d'aigua o llentia d'aigua (Lemna minor) és una espècie de planta aquàtica del gènere Lemna la qual té una distribució subcosmopolita. És nativa de la major part d'Àfrica, Àsia, Europa i Amèrica del Nord i es troba en aigües dolces de corrent suau. Creixen en aigües amb alts nivells de nutrients i en PH entre 5 i 9 i temperatures entre 6 i 33 °C.
Aquests dies si feu una excursió pel Moianès i passegeu per la riera de Marfà i us arribeu fins el Molí d’en Brotons, podreu comprovar com l'excés de nutrients orgànics de l'aigua ha fet proliferar aquesta espècie vegetal, fins a recobrir la totalitat de la superfície de la riera en aquest indret.
Però d'on prové aquest excés de nutrients orgànics?
|
|  |
|
La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
|
|
Hem rebut
9268144
impressions des de maig 2005
|
| Diumenge, 06 d'octubre | | · | La Fira Moianès Turisme i Lleure, aquest any a Castellcir |
| Dimarts, 27 de novembre | | · | Roden un documental sobre les Poues de glaç |
| Dijous, 12 de juliol | | · | Visita comentada, concert i tast gastronòmic a Santa Coloma Sasserra |
| Dijous, 04 de novembre | | · | Tardor de 2010 a la fageda de Sauva Negra |
| Dissabte, 31 d'octubre | | · | Final de temporada dels Falcons de Castellcir |
| Dimecres, 09 de setembre | | · | Actuació dels Falcons de Castellcir |
| Dissabte, 23 de juny | | · | El Molí Nou de Castellcir |
| Dimecres, 21 de febrer | | · | Compostatge domèstic |
| Dilluns, 05 de febrer | | · | Tintin en blanc i negre |
| Dissabte, 18 de febrer | | · | Sant Pere de Marfà, avui de les gallines |
| Dijous, 16 de febrer | | · | Concurs “Un altre jardí és possible” |
| Dimecres, 04 de gener | | · | La Generalitat refà el projecte d'embassament a Castellcir |
|
|
Portada 
