|
Segueix-nos també a facebook
|
|
|  | | Meteo Moià |  | | Meteo l'Estany |  | | Meteo Collsuspina |  | | Meteo Monistrol |
 | | Meteosat | |
|
| |
|
Castellcir: Poua del Saiolic. Antic terme de Marfà
|
|
 Deixàvem el vehicle sota el pont vell de la Fàbrega, el Joan Lomas Gavilan i l’Antonio Mora Vergés, començàvem el nostre camí que – aquesta vegada si – ens portaria fins a la Poua del Sailoic¸ també anomenada de Pedrós, és – era – difícil de localitzar, amb aquesta ho he intentat en tres ocasions fins aconseguir-ho:
Resseguíem la riera de la Fàbrega fins a trobar el camí – que imaginem es va obrir per facilitar el buidat – i que just s’acaba quasi al davant de la poua, situada al costat dret i molt tapada per la vegetació, entre el torrent i el camí.
D’aquesta poua , possiblement una de les més grans – sinó la que més – de Catalunya, en el excel•lent treball de Pere Báscones trobem:
La poua del Saiolic, adossada al marge de la riera de la Fàbrega, és de planta circular i coberta amb cúpula, està reforçada per tres grans contraforts pel costat de la riera. La base del pou està excavada directament a la roca, a sobre arrenca el parament del mur fet amb carreuons, igualment que la cúpula. Aquesta a l'interior conserva les marques de la cintra des del inici de la volta. A l'interior es conserven els encaixos per als travessers per a empouar. Les obertures, arrenquen des de l'interior del cos del pou al biaix, estan fetes amb blocs monolítics de pedra ben treballada, orientades en direcció est-oest. A l'entorn del pou – perillós i força impracticable en algun punt - hi ha un camí ronda que uneix les tres obertures; per facilitar l'accés al pou en el costat est hi ha una rampa revestida amb pedra seca.
|
|
Castellcir: 1ª Fira de l'Oli a Castellcir
|
|
 Presentació, tast i venda del primer oli del Moianès.
La convocatòria pública de la 1ª Fira de l'Oli a Castellcir que es celebrarà el diumenge dia 23 de febrer al matí al centre del poble d'aquest municipi, ha aflorat el primer oli de la comarca del Moianès.
El celler Colltor de Santa Maria d'Oló que fins fa poc només feia vi, presentarà el seu primer oli que a la vegada és el primer que es fa a la comarca del Moianès. És un cupatge d'olis de la varietat Vera del Vallès i arbequina i es presenta en ampolla de vidre de 250 cl. Fins ara només es comercialitzava en l'entorn social del celler i a Castellcir es posaran a la venda les últimes 150 ampolles que resten de la primera collita de la passada tardor.
La presentació, tast i venda de l'oli Colltor tindrà com a padrins olis de 5 varietats diferents d'olives. Per proximitat, hi destacaran els olis de les varietats Vera del Vallès i Blanqueta dels productors Mas Curró i Mas Nualart, així com els olis de l'oliva Arbequina, de l'oliva Argudell de l'Empordà i Picual d'Andalusia.
La Fira es completarà amb parades d'olives grans i farcides, de cosmètica natural d'oli d'oliva, de formatges, d'embotits, d'artesanies i així fins a una vintena en total. A més del bon i llaminer pa del forn local.
Us hi esperem amb els vostres amics /ges!
|
Enviat per Redaccio el Dissabte, 15 de febrer a les 14:18:12 (435 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Castellcir: ''Les històries de l'avi Josep'' a Castellcir
|
|
 La
companyia WeColorMusic presenta a CASTELLCIR el seu aclamat musical basat en
fets reals LES HISTÒRIES DE L'AVI JOSEP
Aquest
proper dissabte, 27 de novembre, a les 18:00 hores, la companyia WeColorMusic
presentarà el seu aclamat espectacle LES HISTÒRIES DE L'AVI JOSEP al Casal de
Castellcir (Pl. Abat Escarré, s/n, Castellcir).
LES
HISTÒRIES DE L'AVI JOSEP és un musical
basat en quatre històries diferents que només tenen dues coses en comú: són
relats inspirats en fets reals i neixen a través de les converses entre
l'avi Josep i la seva neta, la
Mar. La trama de l'obra es desenvolupa
arran de les vivències que l'avi explica a la Mar
i també de les histories que la neta conta a l'avi, així com les
contradiccions i reflexions que es produeixen al parlar de segons quins temes
entre dues persones d'edats tan diferents.
Segons
els creadors i directors de LES HISTÒRIES DE L'AVI JOSEP, Mateu Peramiquel i
Mar Puig, "cada història de l'espectacle és
especial per si sola i és important per si sola, perquè ha nascut per ser
explicada i per ser escoltada, i viatjar a través de les emocions".
WeColorMusic,
que acaben de rebre el premi Teatre Barcelona 2021 al Millor Espectacle
Familiar pel seu exitós musical Bruna, és una companyia
especialitzada en musicals de creació, espectacles KM0 amb música en directe
que expliquen històries basades en fets reals, ja siguin actuals,
contemporànies o històriques.
A l'hora
de crear un espectacle, és habitual buscar més enllà per trobar grans
històries, però a vegades no ens adonem que el nostre voltant està ple d'històries
extraordinàries que mai han estat explicades ni escoltades. Són aquestes a les
que WeColorMusic vol donar veu: històries que podrien estar parlant de
nosaltres mateixos.
L'entrada
per a la funció de LES HISTÒRIES DE L'AVI JOSEP a Castellcir és
gratuïta i cal reservar-la enviant un missatge al correu electrònic castellcir@castellcir.cat,
trucant al 938 668 151 o bé presencialment al mateix casal.
|
Enviat per Redaccio el Dimecres, 24 de novembre a les 19:49:11 (365 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Castellcir: La Parròquia de Santa Coloma Sasserra
|
|
 El Tomàs
Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo Cañadas m’enviaven algunes imatges del seu
darrer tomb pel Moianès.
En
aquesta ocasió de la que fou església parroquial de Santa Coloma Sasserra, en
terme de Castellcir; m’agraden els topònims que conserven l’article català
salat, que es prohibia pels conqueridors espanyols, que obligaven a sang i
fetge, a fer ús dels ‘habituals’ en la llengua castellana, EL, LA, LOS, LAS,
se’n salvaven alguns – lligat sobretot a la toponímia – per la seva
estultícia, comparable únicament a la seva injustificada supèrbia.
De la
descripció llegim: Església d’una sola nau amb torre-campanar adossada al mur
nord. La façana és encarada a ponent i presenta un parament de canteria molt
ben treballat. La coberta és a dues vessants i l’accés es fa través d’un arc
adovellat, a sobre seu es troba un ull de bou que proporciona llum a l’interior
del temple. El campanar és de planta quadrada amb coberta a quatre vessants. Al
mur sud s’obre una petita capella.
Els
dominis de la Parròquia de Santa Coloma Sasserra arribaven fins a l‘actual
terme de Collsuspina, se’n han trobat notícies els anys 956, 1109 i
especialment entre els anys 1149 i 1160.
Des d’un
punt de vista tècnic, indubtablement l’estat actual del conjunt és poc, o gens
fidel, al estat original; estèticament però, l’indret és absolutament
encisador, amb l'església, el mas, la rectoria, la creu, el roure... La
datació romànica és vàlida pel que fa al campanar, del segle XI. L’absis,
original del segle XII, va ésser desfigurat al segle XVII.
Antono Mora Vergés
|
Enviat per Redaccio el Dimarts, 17 de novembre a les 07:48:07 (550 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Castellcir: El gegantí roure del Giol
|
|
 El Tomàs
Irigaray López, i la Carmen Toledo Cañadas m’enviaven algunes imatges del seu
darrer tomb pel Moianès.
En
aquesta ocasió dins del terme Castellcir, retrataven el Roure del Giol,
‘Quercus humilis’ declarat arbre nacionals de Catalunya, i que ha donat nom a
l’antic casal dels Santa Coloma, que es coneix avui com Mas Giol. Més enllà de
la seva importància històrica – que la té – i de la seva bellesa estètica – que
també la té – , transcrivim les seves proporcions: mesura aproximadament uns
20 metres d’alçada i 4,50 metres de corda (perímetre del tronc a una alçada
d’1,50 metres).
Dels
roures des de la més remota antigor, hom n’associà qualitats espirituals, que
alguns en poden dir màgiques; qui no recorda les entranyables aventures de
l’Astérix i l’Obélix, on el druida Panoràmix, com tot els druides cèltics-
recollia el vesc sagrats dels roures?; qui, no ha llegit i/o sentit històries
de trobades al redós d’un d’aquest amables gegants? Explicàvem
fa alguns anys, en relació a aquest bellíssim paratge, i a les qualitats
espirituals associades als roures, i més en concret a aquest roure del Giol,
que a nosaltres se’ns van fer paleses en aquella ocasió; ens trobàvem al límit
de les nostres forces físiques i àdhuc psíquiques, veníem d’una llarga
caminada, que ens havia portat fins a Sant Cugat de Gavadons, anomenat
antigament com Sant Cugat de Coll-sa-sima i pertanyent avui al municipi de
Collsuspina, afegiu a això un sol de justícia, com ens ha fet alguns dies
d’estiu aquests darrers anys la sequera angoixant que fins i tot ha portat
restriccions en alguns moments als pobles del Moianes, per acabar-ho d’adobar
remeneu tot, amb un to psíquic particularment baix derivat de problemes de
salut, de feina, o del que més us agradi; només la certesa de trobar el roure i
la seva ombra, ens feia caminar encara, quan passada la masia de l’Espina,
teníem per endavant no menys de cinc quilometres que esdevindrien quasi
insuportables!; havíem esgotat les reserves d’aigua ,la sensació no era ja de
cansament, era clarament de decandiment, més que caminar arrossegava els peus
!, fins la Bruna, la gosseta fox-terrier companya de tantes i tantes sortides,
estava al límit de les seves forces, i es situava clarament dins l’ombra que
projectava l’Antoni Ibáñez Olivares, que en aquell moment, en termes ciclistes,
val a dir que tirava literalment de nosaltres!
|
|
Castellcir: Sant Josep de la Taiadella
|
|
 El Tomàs Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo
Cañadas m’enviaven algunes imatges del seu darrer tomb pel Moianès.
Concretament de la capella dita de Sant Josep
de la Taiadella, o la Sagrada Família, i més tard la Mare de Déu del Pilar,
pertany a la masia del mateix nom, del terme municipal de Castellcir.
És una esglesiola petita, d’una sola nau
coberta amb volta de canó i amb un absis senzill, de planta rectangular no
gaire profund, orientat cap a llevant, hom en situa la construcció al segle
XVIII.
Té un campanaret d’espadanya d’un sol ull
damunt de la façana de ponent, on hi ha l’única porta d’accés a la capella, a
més d’una obertura gran que permetia seguir la missa des de fora el dia de
l’aplec.
Sobta un xic trobar aquesta advocació de
Nostra Senyora del Pilar, si tenim en compte que un dels membres d’aquesta
nissaga, Joan Baptista Taiadella i Sardà - amb casa pairal a Castellterçol -,
va ser capità del regiment de dragons del coronel Pere Bricfeus i Terns, ambdós
nascuts a Castellterçol, i herois en la darrera victòria de l’exèrcit català
contra les tropes borbòniques a Talamanca. La família d’en Taiadella i la d’en
Bricfeus, tenien vincles familiars.
Els Tayadella / Talladella tenen reconegut un
escut d’armes: Catalán. De Castellcir,
Castellterçol. De plata, un árbol de sinople, con un lunel de plata, al flanco
diestro perfilado de rojo. [P. Mr. Rigalt, ms].
Antonio Mora Vergés
|
Enviat per Redaccio el Dijous, 25 de juny a les 20:39:28 (1023 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Castellcir: Campaments per a infants i els seus gossos a Castellcir
|
|
 • El Dog Camp Junior es durà a terme a Castellcir
del 2 al 8 de juliol, el primer torn, i del 9 al 15 de juliol, el segon.
• Aquesta tercera edició té com a novetat el
caiac amb gossos, el salvament marítim i el disc dog.
L’Associació
Catalana d’Excursionisme Caní ACEC 4 Turons organitza la tercera edició del Dog
Camp Junior, els campaments per a infants d’entre 7 i 14 anys i els seus gossos,
que se celebren a Castellcir en dos torns, el primer del 2 al 8 de juliol i el
segon, del 9 al 15 de juliol. A cada torn hi ha 17 infants inscrits juntament
amb els seus gossos.
Enguany és
la tercera edició d’aquesta iniciativa pionera a Catalunya, uns campaments o
convivències pensades i estructurades per a nens i nenes que vulguin saber més sobre
el món del gos. Durant uns dies podran conviure amb les seves mascotes, entendre
el llenguatge del gos per poder establir una bona comunicació, un bon vincle i,
en un futur, una millor convivència infant, gos i societat.
Els nens
aprendran a integrar el gos com un més a la societat, que no comporti molèsties
a la resta, per fer que, en un futur a curt termini, tots els possibles problemes
puguin ser resolts. Amb el Dog Camp Junior pretenem sensibilitzar i ensenyar
als infants a entendre aquest gran company que és el gos.
A més de
treballar el vincle entre l’infant i el seu gos, els problemes de conducta
de l’animal, el seu llenguatge,... també
es treballen els valors com el respecte, l’empatia, la confiança o la
tolerància cap al gos i també cap als propis infants.
|
|
Castellcir: Viatge al Passat. Territori Marfà
|
|
 Passaven
pocs minuts d’un quart de 10, quan començàvem a fer camí des de Moià, cap a
l’ermita de la Tosca, el Molí d’en Brotons i la visió quasi espectral de Marfà
i l’ermita de Sant Pere damunt de la riera. Per una nova ocasió, deixem cercar
una alçada que ens permeti fotografiar millor les restes majestuoses del Molí de
Marfà.
El sol assolia ben aviat temperatures
properes als 20 graus, i ens feia particularment agradable el camí fins quasi a
l’inici de l’accés al trencall de la Tosca, on gràcies a la tècnica hem pogut
fer alguna foto de l’interior de l’ermita. Em pregunto, qui te la clau?;
aquesta tasca de donar a conèixer els meravellosos indrets del Moianès, fora
més senzilla, si fos possible accedir a l’interior dels llocs concrets.
Al voltant de les 11.00 creuàvem la Riera de Marfà o de la Golarda, i
accedíem no sense dificultat, a l'interior del Molí d’en Brotons, situat sota la balma; l'ufanós cabal d’aigua, ens feia imaginar les tràgiques històries que corren sobre
aquest lloc, en el que es diu que l’any 1863, varen morir els vuit membres de
la família, en ocasió d’un creixement sobtat de la riera, a conseqüència d’unes
pluges torrencials que aigües amunt [ la riera comença al terme de Collsuspina,
creua Castellcir i desguassa a Monistrol de Calders ] van provocar a manera de
tsunami, un augment inusual (1) de l’aigua que acostuma a baixar i que faria a
més d’aquestes morts, danys econòmics al llarg de tot el recorregut. Les restes
del Molí de Marfà uns metres més avall, ens expliquen de com els seus estadants
varen salvar la vida, situant-se a la teulada. Recollim la història d’un nadó i
el seu llit de fusta, arrabassat per les aigües i del que mai es va saber res
més.
|
|
Castellcir: La font i la fageda de Sauva Negra
|
|
 Un dissabte de setembre, per raons diverses
únicament el Feliu Añaños Masllovet, i jo podíem disposar d’unes hores al mati, per visitar el massís
muntanyós format pels contraforts del puig Oriol [ 972 m.alt. ] que enllaça per
l’est amb les altes cingleres del Castell de Centelles, al límit dels municipis
de Castellcir, Centelles i Sant Martí Centelles.
Havíem sortir de Sabadell a les 8,00, i seguíem des de l’encreuament de
Palau Solità i Plegamans, la C59, la via que popularment s’ha batejat ja, com
“la ruta de l’especulació“, i que sobrevolant Sant Feliu de Codines, entrarà
al Moianes, creuarà el terme de Sant Quirze de Safaja, els de Sant Martí de
Centelles, i Centelles, i connectarà amb la carretera de Vic, al terme
d’Hostalets de Balenyà un cop superat el Congost. Dins del terme de Centelles, entràvem
per l’esquerra de la carretera, en un vial encimentat, que progressivament i no
sempre en bon estat et porta fins a la urbanització anomenada Puigsagordi; de
fet des de les alçaries del Coll de Prims, seguint pel Morro del Porc, i
Puigsagordi fins al terme de Collsuspina, el ciment és testimoni d’un intent
d’urbanització que possiblement reeixirà com l’au fènix, si es porta a terme
l’autovia projectada. El rebuig social no podrà dissortadament aturar aquesta infraestructura
beneïda ja per les forces progressistes; democràtiques ja em sembla excessiu
per definir-les.
|
|
Castellcir: Nens i nenes de joves d'entre 8 i 10 anys roden el seu curtmetratge
|
|
 Alumnes de 3r i 4t de l’Escola La Popa de Castellcir roden el seu curtmetratge documental en el marc de Cinema en curs.
Durant dos dies els alumnes de 3r i 4t de primària de l’Escola La Popa roden el seu curtmetratge documental, que aquest any dediquen a la casa pairal El Prat. Ho fan en el marc de Cinema en curs, un programa internacional de pedagogia del cinema a escoles i instituts. Iniciat a Catalunya el 2005-2006, actualment també és desenvolupa a Galícia, Madrid, Argentina i Xile, i ha estat distingit amb diversos reconeixements, entre els quals destaca, darrerament, el Premi Ciutat de Barcelona 2015. És un programa pioner i únic en el context espanyol per: la implicació i el treball conjunt de cineastes i docents, l’entrada del cinema en l’horari lectiu, la seva metodologia innovadora i el foment d’una pedagogia activa tant a primària com a secundària.
De la mà de cineastes i amb l'acompanyament dels docents, els alumnes descobreixen el cinema a partir de la pràctica cinematogràfica i del visionat de pel·lícules. En el cas dels tallers dedicats al cinema documental, les pel·lícules se centren en el retrat d’espais i persones. Els alumnes exploren molt intensament el seu entorn, l’observen i el redescobreixen, es relacionen amb persones molt diverses, investiguen i es documenten. El cinema genera així la posada en valor del territori i fomenta la cohesió social.
|
|
Castellcir: Retorn a Marfà
|
|
 M’havien arribat notícies de que hi havia hagut diverses rompudes a Marfà, a la zona de la Tosca, així com l’estat de la riera que baixava molt contaminada. Feia temps que no hi anava i volia comprovar per mi mateix l’estat de tot plegat.
Així doncs des de Moià vaig enfilar camí a Marfà des del Sot d’Aluies i Vilarrasa. Anava pel camí de la dreta de la riera quan després d’haver passat pel Salt Candeler em vaig donar compte que l’esquerra del camí està tot tancat amb filferro electrificat d’aquest que posen pel bestiar.
Arribava fins l’indicador que mana cap a Monistrol de Calders. Jo però baixava per un camí sense indicació després de passar una cadena.
En un dels revolts de baixada percebo un so que mai havia sentit en aquesta contrada, són esquelles de bestiar. En un altre revolt ja puc veure a la llunyania per sota la casa de Marfà un grup de vaques.
|
|
Castellcir: Joves emprenedors busquen suport al seu projecte amb el micromecenatge
|
|
 Una estudiant de Castellcir, juntament amb tres companys més, busquen suport al seu projecte a través del “crowdfunding” (micromecenatge).
Paula Terra Bosch (1995) de Castellcir, juntament amb l’Oriol Campillo Mestres (1992), Núria Jané Ballarín (1995) i Adrián Soldado Cid (1995) tots quatre estudiants de disseny de producte industrial i gràfic d'Eina, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, varen presentar el passat més de febrer, un producte dissenyat i produït en forma de prototip al Saló Nude, dins la Fira Habitat de València.
El producte es tracta d'una prestatgeria modular formada per la repetició de peces que s'adapten als objectes que s'hi volen disposar.
Donada l'atenció que va captar durant la fira, han decidit fer una primera sèrie de producció, és per això que actualment estan donant a conèixer el producte.
|
|
Castellcir: El roure del Giol
|
|
 Havien de passar segles i segles perquè aquest fos el nom amb que avui és coneix aquest magnífic arbre que forma part del catàleg – curt, escadusser i força centralista, des del meu punt de vista – d’arbres i arbredes d’interès nacional, que des de la Generalitat de Barcelona, publiquen i mantenen.
Actualment l’arbre està encerclat per una paret de pedra – a manera de protecció – , i el podreu veure si agafeu una pista forestal que de Castellcir, us portarà fins a Santa Coloma Sasserra; la pista fins al trencall de la urbanització La Penyora està força bé, i des d’aquell punt i fins l’esplanada de l’església, és del tot recomanable anar amb la primera velocitat; no és pensable en un termini curt, que es faci l’arranjament d’aquest accés, tota vegada que ens trobem dins del Forat Negre, i altrament avui a Barcelona, bufen aires clarament anti-catalans; entenguis l’expressió de forma correcta, “aires” fa referència a la música, perquè pel que fa a la lletra, dona tota la impressió que ben al contrari, ara si que recuperarem Catalunya, oi?
|
|
Castellcir: ''Castellcir'', el nou llibre de Josep Mauri i Portolès
|
|
 El llibre "Castellcir" és la darrera novetat editorial de l'historiador Josep Mauri i Portolès, editat per l'autor, imprès i distribuït sota comanda a la seva pròpia web. Per als usuaris de llibres electrònics, també el podran adquirir, a un preu molt més ajustat, en format pdf.
Amb pròleg de la periodista Griselda Guiteras, aquesta petita monografia local, de 77 pàgines i a tot color, és el segon volum de la col·lecció "Territori i paisatge" que intenta aprofundir, segons a criteri de l'autor, en els millors racons de la geografia catalana.
Sinopsi: El lector copsarà en aquest llibre, d’una manera ràpida i sintètica, tot el territori i el paisatge d'una bonica part del Moianès oriental. Aspectes geogràfics, físics (orografia, hidrografia, clima, vegetació), mediambientals, demogràfics i econòmics d'un poblet adscrit al Vallès Oriental però amb trets i característiques ben peculiars.
Després de la descripció del municipi, el llibre és complementat amb sis excursions a peu per tal de divulgar els principals punts d’interès i de visita imprescindible.
Josep Mauri i Portolés, neix a Barcelona el 1972. Llicenciat en història per la UNED i postgrau de Periodisme local, comarcal i social a la UAB. És autor de diverses guies de muntanya, de nombrosos articles referents a patrimoni, arqueologia i geografia de Calalunyai és l'editor, des d'octubre del 2012, del Blog dels Indrets Oblidats. Col·laborador en diversos mitjans de comunicació. Els seus llibres més destacats són "50 Itineraris a peu per Catalunya" (2001) -6 edicions i més de 10.000 exemplars venuts-, "A peu per Osona" (2003), "Apeu per la Garrotxa" (2006) i en breu nova edició totalment renovada) i "Curiositats naturals a prop de Barcelona" (2012).
Pàgina personal de l'autor: http://josepmauri.wordpress.com
|
Enviat per Redaccio el Dimarts, 18 de novembre a les 09:52:17 (1167 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Castellcir: El Castell de la Popa, o l'Arca de Noè
|
|
 Aquest és un dels episodis més coneguts del Gènesi, i ens explica en la tradició que els jueus es fan seva desprès del captiveri de Babilònia, com Déu quasi es repensa d’haver fet l’home (ara podem dir que hagués estat un encert, oi?), cosa que finalment no fa perquè troba Noè, que segons sembla era un home just i irreprensible, segles desprès (segons els períodes temporals del Gènesi) novament hi tornarà ha haver una selecció en la que l’escollit serà Lot que perdrà però la dona convertida en estàtua de sal; desprès, de la tasca d’arrabassar vides i hisendes, ja se’n faran responsables directament els homes, i fins al dia d’avui en que la tasca està encomanada al poble nord-americà, que excel·leix en aquest exercici, potser només de forma comparable al poble espanyol en el període de la seva màxima crueltat, justament en el anihilament dels pobles originaris d’Amèrica.
Avui amic lector volíem parlar de l’Arca, i potser ens hem deixat endur un bon xic per les derivacions del personatge de Noè, esperem com sempre de la vostra comprensió que sapigueu perdonar aquest excés. La qüestió principal es deriva d’una excursió per les terres properes del Moianès, en les que justament damunt de l’anomenada Torrassa dels Moros (amb tota la pinta de tractar-se de les restes d’una torre o burg), al cim d’un contrafort meridional de la Sauva Negra, (una més de les fagedes que senyoregen Catalunya, sense tenir però, per manca d’erudits que en fessin la lloança, la fama de la d’en Jordà) anomenat de la Popa, i que certament evoca la figura posterior d’un vaixell, perquè no una Arca? hi trobem les restes magnífiques encara, d’un castell del que ja se’n parla en texts del 1107, i que es troba en el terme anomenat Castellcir, o potser inicialment Kalath Cir?, (o Ciros, del persa Kurus, o del grec Kupoç).
|
|
Castellcir: 100 Anys de la Merceditas
|
|
 El passat 13 de Febrer vam celebrar a la residència la Ginesta de Castellcir l’aniversari de la Merceditas, la qual ens va fer 100 anys.
Vam tenir la visita de la escola de Castellcir, que li van cantar l’aniversari feliç en català, anglès i castellà, i li van portar un detallet molt bonic fet per ells. Sempre que tenim la sort de tenir als nens de l’escola a la residència, després els avis ens comenten que estan molt contents de veure tantes generacions juntes. Ens vam reunir unes 150 persones entre la escola, residents, visites especials, treballadors...
La festa va començar amb el recital de l’escola, seguit de l’espectacle de l’artista i malabarista Moi Jordana, que va representar el seu espectacle Vals, el qual va agradar molt, amb detalls molt bonics amb la centenària entremig de l’espectacle. Al finalitzar el mateix, vam bufar les espelmes i berenar tots junts.
|
|
Castellcir: Catifa de llenties d'aigua al Molí d'en Brotons
|
|
 La llentilla d'aigua o llentia d'aigua (Lemna minor) és una espècie de planta aquàtica del gènere Lemna la qual té una distribució subcosmopolita. És nativa de la major part d'Àfrica, Àsia, Europa i Amèrica del Nord i es troba en aigües dolces de corrent suau. Creixen en aigües amb alts nivells de nutrients i en PH entre 5 i 9 i temperatures entre 6 i 33 °C.
Aquests dies si feu una excursió pel Moianès i passegeu per la riera de Marfà i us arribeu fins el Molí d’en Brotons, podreu comprovar com l'excés de nutrients orgànics de l'aigua ha fet proliferar aquesta espècie vegetal, fins a recobrir la totalitat de la superfície de la riera en aquest indret.
Però d'on prové aquest excés de nutrients orgànics?
|
|
Castellcir: La Fira Moianès Turisme i Lleure, aquest any a Castellcir
|
|
 La Fira Moianès Turisme i Lleure es celebra sempre el segon cap de setmana d'octubre. La fira vol ser l'aparador del turisme i del lleure del Moianès, com a mostra d'un territori actiu. L'objectiu de la fira és donar a conèixer la riquesa del territori tant a nivell d'oferta turística com d'entitats i activitats de lleure que s'hi organitzen.
A la fira hi podeu trobar tant els establiments d'agroturisme, allotjaments, restaurants, cases de colònies, activitats turístiques - camps de golf, museus, coves, hípiques... com les entitats - geganters, bastoners, ciclistes, excursionistes,... - de la comarca, i també de la Catalunya Central.
També hi tenen cabuda les empreses dedicades a l'artesania i productes de la terra del Moianès.
|
|
Castellcir: Roden un documental sobre les Poues de glaç
|
|
 Alumnes de 5è i 6è de l’Escola La Popa roden un documental sobre les Poues de glaç.
QUAN dijous 29 de novembre i dilluns 3 de desembre (consultar horaris amb els organitzadors).
ON Poues de glaç de La Ginebreda i Cal Revitllat (Castellterçol).
Durant el primer trimestre del curs 2012-2013 els alumnes de 5è i 6è de l’Escola rural La Popa (Castellcir) han estat investigant sobre les Poues de glaç. Construïdes des del segle XVIII, a les poues s’hi guardava el gel i la neu durant l’hivern per fer glaç i vendre’l a Barcelona durant la primavera i l’estiu.
Els nens i nenes de Castellcir s’han plantejat moltes preguntes: qui hi treballava? Era una feina molt dura? Com es transportava el glaç a la ciutat? N’hi havia moltes, de poues? Com es construïen? Han entrevistat experts i també gent gran del poble que encara tenia familiars que treballaven a les Poues; han fotografiat i filmat l’espai; han escrit sobre la història d’aquests elements i sobre com devia ser al vida dels qui hi treballaven. I finalment, han volgut realitzar un petit documental sobre aquest espai tan desconegut i alhora tan carregat d’Història i d’històries.
|
|
Castellcir: Visita comentada, concert i tast gastronòmic a Santa Coloma Sasserra
|
|
 Dissabte 21 de juliol es clou el cicle EL MOIANÈS SONA amb un original concert a Santa Coloma Sasserra.
Actuarà Fernando Espí, guitarra i Gemma Corrales, flauta.
El cicle que lliga música, patrimoni i gastronomia es clourà a Castellcir, coincidint amb la data en què tradicionalment es feia l'aplec de Santa Coloma.
Un cop més, es podrà visitar aquesta ermita romànica, normalment tancada al públic, gaudir de bona música i tastar els excepcionals productes gastronòmics que es fan al Moianès.
Serà una mena de parèntesi enmig del Festival Viñas de Moià i del cicle de piano Maria Vilardell.
El dia que se celebra tradicionalment l'aplec de Santa Coloma Sasserra i abans del concert de Gemma Corrales i Fernando Espí farem una visita guiada a aquesta església romànica del s. XI i absis del XII.
|
|
Castellcir: Tardor de 2010 a la fageda de Sauva Negra
|
|
 El nom fa referència al massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol 972 m.alt , que enllaça per l’est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels municipis de Castellcir [ Vallès Oriental ], Centelles i Sant Martí de Centelles [ Osona ]. Limita pel nord i per l’est amb el curs de la riera de Castellcir [ dit a la capçalera torrent de sauva negra ]. Es molt característica pel seu caràcter residual, la important fageda d’aquest mateix nom.
Anàvem l’Antoni Ibáñez Olivares, el Feliu Anaños i Masllovet i l’Antonio Mora Vergés, havíem vingut en aquesta ocasió per la C-17, i un cop dins del terme de Centelles, seguíem la carretera que comunica aquesta població amb Sant Martí de Centelles i Sant Quirze de Safaja, la deixàvem per entrar en un vial encimentat , que progressivament i no sempre en bon estat et porta fins a la urbanització anomenada Puigsagordi; de fet des de les alçaries del Coll de Prims, seguint pel morro del Porc, i Puigsagordi fins al terme de Collsuspina, el ciment és testimoni d’un intent d’urbanització.
|
|
Castellcir: Oh! gentil i estimat Sant...
|
|
 Ja era migdia, quan aquell 21 d’abril de 1231, es va produir a Lisboa un dels fets més extraordinaris que la humanitat hagi pogut recordar: la salvació de morir ajusticiat del molt il·lustre Fernando Mártins, pare de Sant Antoni de Pàdua, gràcies a la intervenció miraculosa del seu venerat fill. Us n’explicarem la història tal com nosaltres mateixos la vam recollir l’any passat dels llavis d’un vell captaire a la porta de la catedral lisboeta, Santa Maria Maior.
És el cas que, uns dies abans dels fets, trobant-se Sant Antoni pregant a la capella de l’Escola de Frares Menors franciscans, que en bona part ell mateix havia contribuït a bastir a Pàdua, un germà llec li va dir tot exaltat: “Germà Antoni!, germà Antoni!, arriben males noticies de Portugal. El vostre pare, jutjat per l’assassinat d’un ric comerciant, ha estat condemnat a morir a la forca tan aviat com aquesta estigui parada davant la Casa de la Vila”.
Havent sentit aquella nova que tan íntimament el trasbalsava, el nostre sant acotà el cap, tancà els ulls i es va limitar a pregar en silenci. Pocs minuts després, una mà incorpòria li tocava l’esquena, com per desvetllar-lo, mentre una veu quasi inaudible li deia dolçament: “Au, bon Antoni!, puja a cavall. Ves-hi sense esperar més”. Era l’arcàngel Sant Miquel, qui envoltat d’una aurèola brillantíssima, havia baixat de la Cort Celestial en ajuda del més fidel dels fidels. Un esplèndid corcer blanc, amb dues grans ales a cada costat, ja s’esperava piafant a la porta de l’església.
Sense perdre ni un minut, Sant Antoni va muntar el cavall, el qual, raude, es va enlairar cap als núvols de la regió del Véneto, al nord d’Itàlia, i en un dia va sobrevolar el massís dels Alps, havent passat primer per sobre de les ciutats de Milà i de Torí, i després per les regions de Provença i del Llenguadoc, sempre en direcció oest, fent via cap a Lusitània. Només es va permetre una baixada a terra per descansar, i aquesta va ser, oh goig dels goigs!, a l’ermita de Santa Coloma Sasserra, en plena comarca moianesa, on a l’empara de l’enorme roure dit del Giol, es van obrar grans meravelles i miracles que un altre dia descriurem.
|
|
Castellcir: Final de temporada dels Falcons de Castellcir
|
|
 Amb les dues últimes actuacions: la de Sant Quirze Safaja per la Fira del Moianès el passat 11 d'octubre i la de Vilanova i la Geltrú per la Diada de la colla local el 24 d'octubre, els Falcons de Castellcir donen per finalitzada la temporada 2009.
La d'enguany ha estat la temporada que més actuacions ha tingut i la que millors figures ha assolit. S'han creat figures noves com la mélée, els pastissos, la serra i els cucs i s'han fet més altes figures antigues com l´escala. No hem tingut cap caiguda i la canalla de la colla va poc a poc agafant responsabilitats amb figures sense adults.
|
|
Castellcir: Actuació dels Falcons de Castellcir
|
|
 Després que la pluja ens obligués a fer l'actuació de la fira "Vine a Jugar!" de Castellcir a l'interior del local, es va decidir repetir-la a l'aire lliure per Festa Major, el passat 15 d'agost, quan el sol ens va acompanyar permetent-nos lluir les figures amb claror de dia.
Just en acabar la missa d'11, ens vam aplegar tota la colla a la Plaça de l'Era, davant l'Ajuntament, on el públic ja esperava impacient.
Vam fer l'entrada a plaça amb 3 "quadrigues" que, sortint de 3 punts diferents, es van trobar al mig de la plaça i es van completar aixecant el vol de cara als espectadors.
Seguidament, vam muntar la "font", titulada així per la similitud que té amb les fonts de les places, on l'aigua hi brolla artísticament.
|
|
Castellcir: El Molí Nou de Castellcir
|
|
 En anar-nos apropant al molí, el Feliu Añaños i Masllovet, l’Antoni Ibáñez Olivares i jo mateix, teníem una percepció molt clara dels canvis que el paisatge havia sofert en els darrers 50 anys, el camí entre pins relativament joves, era extremament ombrívol quasi fred; no feia certament preveure la presència d’un molí fariner i/o blader en l’encreuament de dues corrents d’aigua, que havien fet moure durant segles i segles les moles.
Creuàvem el llit del riu Tenes, dit en aquesta alçaria encara riera de Castellcir, ens endinsàvem dins d’un petit bosc de ribera, i ben aviat creuàvem un altre curs d’aigua, el que venia de la depressió que conforma la petita vall del Mas del Bosc, i que dona nom a la riera; davant nostre amagada quasi per la vegetació la fàbrica impressionat del Molí Nou.
Fins l’any 1813, el senyors feudals atorgaven en concessió el dret d’explotació dels cursos superficials d’aigua, per tal de fer anar els molins bladers, drapers , blanquers o paperers a canvi normalment d’un cens anual; en alguns llocs l’encarregat del molí retenia un tant per cent de la farina, que rebia el nom de bolfa, i que era destinada al senyor feudal. Aquest costum formava part dels anomenats “mals usos “.
|
|
Castellcir: Compostatge domèstic
|
|
 Els proppassats dies 3 i 17 de febrer varen tenir lloc les primeres sessions informatives sobre el compostatge domèstic.
Aquesta és una iniciativa de l’Ajuntament de Castellcir per a contribuir a reduir la quantitat de brossa del municipi i convertir-la en adob.
La propera sessió serà el dissabte 10 de març de 10 a 1 del migdia a la Sala d’actes de l’Ajuntament.
Per assistir-hi, cal que us poseu en contacte amb l’Ajuntament de Castellcir al telèfon 938668151, durant l’horari d’atenció al públic que és de 10 de 2/4 de 2 del matí de dilluns a divendres o per correu electrònic a castellcir@diba.es
|
Enviat per Redaccio el Dimecres, 21 de febrer a les 06:00:00 (1555 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 4)
|
|
|
Castellcir: Tintin en blanc i negre
|
|
 Castellcir també celebra el centenari del naixement d’Hergé, el creador de Tintín.
El diumenge 11 de febrer a les 12 del migdia, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Castellcir, s’inaugurarà l’exposició “Tintín en blanc i negre” amb la xerrada “Tintín vigent encara” a càrrec de Josep Sucarrats, periodista i membre de Tintincat.
Aquesta exposició, organitzada conjuntament per l’Ajuntament de Castellcir i l’Associació catalana de tintinaries, estarà oberta fins el dia 25 de febrer
Els còmics de Tintín han estat traduïts a més de 70 idiomes i dialectes i s'han venut més de 200 milions d'exemplars a tot el món. La simplicitat dels seus dibuixos, els divertits diàlegs i els arguments fan que gent de totes les edats s'interessi per les seves aventures.
A més, el seu creador, Hergé, va tractar en les seves històries els successos internacionals de la seva època, on el comportament del jove reporter representa un model a seguir per a la joventut.
|
Enviat per Redaccio el Dilluns, 05 de febrer a les 06:00:00 (1630 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 5)
|
|
|
Castellcir: Sant Pere de Marfà, avui de les gallines
|
|
Teníem pendent el recorregut de la riera de Marfà, des del seu encreuament amb la carretera de Moià, fins a l’antic poble i enclavament de Marfà, que tot i pertànyer a Castellcir, està físicament separat d’aquesta població pel terme de Castellterçol; aquesta raresa, si cal , fa encara més encisador el recorregut.
Son una mica més de 7 quilometres, que vàrem fer seguint el recorregut de la mateixa riera, ara seca en la major part, amb només alguns gorgs com refugi de vida, a l’espera d’unes pluges ,que potser no faran córrer mai més l’aigua ,amb la impetuositat que denotaven les altes parets , que delimiten la riera [ a Marfà, potser son més de cinquanta metres d’alçària els que hi ha entre el llit de la riera, i l’ermita de Sant Pere ].
Aquí i allà, restes de cases que conformaven fins a la meitat del segle XIX, un municipi agrícola, que s’estenia des de Santa Coloma Sasserra, on encara és conserva el majestuós temple dedicat a la santa, i on està el roure anomenat del Giol, arbre més que mil•lenari, inclòs dins del catàleg d’arbres monumentals de Catalunya, i quina sola contemplació justifica sobradament un viatge fins a Castellcir.
Al llarg del recorregut constatàvem l’aportació d’algunes aigües sense depurar que procedien del terme de Moià, i que des del Moianès contaminaran terres i aquifers, fins a Monistrol de Calders; per acabar aportant els seus cabals al Llobregat. És dolorós contemplar l’abandó sistemàtic de les terres situades desprès de la serralada litoral, màxim quan com en aquest cas, estem a menys de 50 quilòmetres en línia recta del mar; de ben segur que és possible imaginar éssers més ruïns, malvats i destralers que els nostres polítics professionals, però a la vista de les evidents mancances de tota mena que hi ha fora de la connunbarció barcelonina, em confesso incapaç d’imaginar-ho.
|
|
Castellcir: Concurs “Un altre jardí és possible”
|
|
L’Ajuntament de Castellcir convoca un concurs de projectes sota el títol “Un altre jardí és possible”. El concurs està obert a tothom i en particular als estudiants d’últim curs de carrera universitària o de formació professional de grau superior i a aquells professionals del món de l’urbanisme i el medi ambient.
Es tracta de presentar una introducció al medi físic: Castellcir (dins la comarca natural del Moianès que contempli la climatologia i amb la indicació expressa de registres pluviomètrics així com un llistat de plantes autòctones o tot i no ser-ne les que han mostrat una millor adaptació al medi.
El treball s’haurà de completar amb dos projectes de jardí per a parcel•les de 800 mts i 400 mts, amb 15 metres de façana, comptant una edificació de 100 mts de planta, amb accés per a vehicles, situada a 3 mts de veïns i 6 mts de carrers; els projectes han de contemplar una cisterna fruit de l’estudi: capacitat de recollida (100 m teulada) per necessitats hidríques del jardí projectat.
|
|
Castellcir: La Generalitat refà el projecte d'embassament a Castellcir
|
|
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) està redactant un nou projecte per la construcció de l'embassament que ha d'abastir els ciutadans de Castellcir, després que cap empresa s'ha decidit a tirar el projecte endavant. Així ho ha manifestat el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà en relació a una pregunta formulada per Convergència i Unió en seu parlamentària.
La construcció de l'embassament de Castellcir, programada en el calendari d'inversions de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per a l'any 2005, va ser declarada deserta per la renúncia de l'única empresa que es va presentar al concurs de les obres. Per aquest motiu, l'ACA està redactant un nou projecte que incrementi els preus del pressupost del projecte i que introdueixi algunes modificacions de millores ambientals respecte del projecte inicial, segons ha explicat el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, en resposta a una pregunta parlamentària.
|
|  |
|
La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
|
|
Hem rebut
9878581
impressions des de maig 2005
|
|
En aquest moment no existeix contingut per a aquest bloc.
|
|
Portada 
