moianès.net, el portal del Moianès i rodalies

L’ermita esmentada ja l’any 1185, que trobem dins l’actual propietat del Mas el Canadell, documentat al ensems, des del segle XIV, i dedicat avui a masia restaurant i granja infantil, està situada en el que fou demarcació parroquial de Sant Pere de Viladecavalls. El lloc donava servei religiós als qui habitaven les terres que s’aixequen a l’oest del Riu Calders.

Ascendíem des de la carretera fins al petit pujol on s’aixeca l’església, l’Antonio Mora Vergés, el Joan Escoda Prats, el J. Antoni Uriz Rodríguez, el Feliu Añaños Masllovet, i el Tomàs Irigaray López. Els testimonis escrits ens diuen que l’ermita fou profanada l’any 1936, i des d’aquella data no s’ha tornat a obrir al culte.

El Tomàs Irigaray López, em fa adonar de l’existència dels restes damunt la teulada d’una escala que permetia l’accés al campanar d’espadanya avui escapçat, - com hem observat a Santa Maria del Puig d’Esparreguera, i a Sant Esteve de Vila-Rasa en terme de Talamanca a les properes Valls del Montcau - observem també la presència de grans pedres a la base de l’edifici actual; tot plegat em fa pensar en una primera construcció pre-romànica, que seria substituïda per l’edifici romànic quines restes [ mur, enllosat i absis ] es troben adossats a la banda del migdia.

En relació a l’ermita trobem esmentat a la pàgina web de l’Ajuntament de Calders: De planta rectangular i una sola nau acabada amb absis orientat a llevant. Coberta amb volta de canó. Parets amb filades de carreus més o menys quadrats. Amb dos finestrelles poc vistents. Façana principal amb portal adovellat, amb senzilla motlluració [que te dos carreus a la base de factura gòtica ] i una espadanya parcialment conservada. Algú qualifica la construcció com a gòtic de tradició romànica.

Hi ha constància escrita quan al fet que el proper Mas el Canadell, actual propietari de l’ermita, fou reedificat al segle XVII, - en l’accés des de la carretera, a la dreta del camí que porta al Mas, trobem les restes d’un forn d’obra - podem imaginar-nos que també fou objecte d’arranjament en aquell moment l’edifici de l’ermita. Les excavacions dutes a terme l’any 1999, vindrien a confirmar aquesta tesis nostra.

Idèntic raonament cal seguir quan l’any 1843 es dugueren a terme les importants obres d’ampliació del Mas.

Ens arribarem fins a la casa, l’aparcament està ple de vehicles, el que fa suposar que l’activitat com a restaurant familiar, funciona de forma satisfactòria – cosa que val a dir ens omple de satisfacció, doncs assegura la continuïtat de la propietat –, les màquines de fotografiar faran la seva feina, i fins assolim el compromís de retornar de nou, per poder accedir a l’interior de la casa, on ens comenten que es conserva encara el mobiliari antic de la sala principal. També ens recomanen i conseqüentment volem fer la visita del celler del Mas.

Ens acomiadem del Joan Escoda i Prats, donant-li records per a la seva esposa Pilar, i en el camí de tornada aprofitem per fer una reflexió: Hi ha cases i/o llocs que demanen més d’un matí per a conèixer-los, i el Canadell és sens dubte un d’aquests indrets.

© Antonio Mora Vergés