Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i vídeo reportatges
· Buscar
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Fòrums
· Google-cerca
· Preguntes freqüents
· Suggeriments
· Temes
· Vista darreres publicacions

Articles a l'atzar

opinió
[ opinió ]

·L'observador
·Trobarem a faltar el teu somriure
·No tot anirà bé!
·Estem condemnats al confinament perpetu?
·Banderes d'oració
·Això és una “guerra”
·L'Hostal del Llop
·La recuperació de la masia catalana
·Recollir-se davant l'infinit

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
Meteo Moià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Collsuspina
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

  
Monistrol de Calders: L'anomenada Tomba de l'Om també dita de l'Ermità
Enviat el Dimarts, 09 de febrer a les 10:39:06 per Redaccio

cultura
Havia demanat al meu bon amic Joan Antoni Blaze Archs, historiador, confirmació quan a la possible relació entre aquesta tomba, i l’anomenada del Serrat del Moro, prop de l’Otzet, ambdós amb bones vistes sobre el Castell, i també ambdós excavades en direcció nord - sud a la manera àrab. 

En aquesta ocasió com en aquella, feia  quan a la certesa dels fets no poques reserves; situava però l’acció al segle X, i establia una clara relació tant amb la presència àrab a la vall, com al fet indubtable científicament que aquí com arreu d’ença de la conquesta sarraïna, s’havia anant afegint millora sobre millora, tant en les condicions de vida dels seus habitants, com en la mateixa explotació de la terra; Granera produïa gra, però també aprofitant les seves fonts, i els nombrosos corrents d’aigua superficial, gaudia dels productes de l’horta, que gràcies al seu clima més temperat que en la resta de la plana del Moianès, acostumaven a reeixir fins a ben entrada la tardor, i de vegades fins en el més cru de l’hivern.

La tomba, situda sobre una balma, que anomenava jo del revolt del torrent de Granera, per intentar ser el màxim fidel als fets històrics, es coneix també com la tomba de l’Ermità o de l’Om, per trobar-se inclosa ara dins del terme de Monistrol de Calders, segregat de Calders en el període que sent president de la Generalitat republicana Lluís Companys, el habitants de Monistrol aconseguiren finalment la independència municipal el 5 de juliol del 1934. No hi ha cap dubte però de la pertinença d’aquests terrenys al Castell del Cadi de Granera.

Quan a la relació entre les tombes, i la seva destinació - excepcional - a recollir les despulles d’un musulmà [ habitualment les tombes s’excaven a la terra, i embolcallats només amb un llençol, i sense cap distinció són enterrats de cara a la Meca ], cabia perfectament considerar que si al Serrat de l’Otzet, a una alçada molt similar al mateix Castell del Cadi de Granera, si va enterrar en el seu moment un tant alt dignatari del poder civil; el personatge quines despulles descansarien prop del revolt del torrent de Granera, tot i ésser sens dubte, una persona d’importància, ho era menys - molt menys - i estava per sota, en un nivell políticament inferior, com la seva tomba, del de l’Otzet.

Un i altre havien però compartit el seu amor per aquestes terres del Moianès, i justament per això, respectant de forma escrupolosa el nivell social de cadascú, descansaven les seves despulles a les envistes del Castell de Granera, aquesta i no cap altra és l’explicació d’aquest singular fenomen que acull aquesta vall plàcida.

No s’ha trobat cap resta de la macabrilla [ peça de marbre i/o de pedra noble, en la que s’acostumava a fer una breu síntesi de la vida del finat ]  que situada horitzontalment damunt la tomba  coronava sens dubte aquests enterraments; el culte cristià va adoptar  aquesta peça tot i denominant-la estela funerària.

En la hipòtesi que ens ocupa és probable que fos el mateix Cadi de Granera, el que fos enterrat en aquest indret.

Avui com en va succeir en el seu moment a l’Otzet, dempeus davant la tomba buida, acompanyat del Josep Simó Deu, del Joan Moliner Manau, de l’Antoni Ibáñez Olivares i del Feliu Añaños Masllovet, en tasques també - com sempre - de caçador d’imatges; tot i les reserves del Joan Antoni Blaze Archs, m’he sentit commogut.  
   

© Antonio Mora Vergés

 
Enllaços relacionats
· Més sobre cultura
· Notícies de Redaccio


Notícia més llegida sobre cultura:
El Secret de Marfà


Vots de l'article
Puntuació promig: 0
vots: 0

Si us plau espera un segon i vota per aquest article:

Excel·lent
Molt Bo
Bo
Regular
Dolent


Opcions

 Versió per a imprimir Versió per a imprimir


Temes associats

culturaopinió

"Usuaris registrats" | Entrar/crear compte | 0 Comentaris
Els autors dels comentaris són els únics responsables del seu contingut.
La Redacció es reserva el dret d'eliminar un comentari si ho creu oportú.

No són permesos els comentaris anònims, Regístra't si us plau


Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.27 Segons