Dir que
qualsevol excés està permès – fins quasi és d’obligada pràctica en el terres
del Berguedà - , és un lloc comú; el Tomàs i la Carmen, em feien arribar unes
imatges – magnifiques com sempre - del monestir de Sant Salvador de la Vedella,
i dels seus entorns; l’antic cenobi s’aixeca tossudament sota la central
tèrmica de Cercs, damunt d’un penyal que sobresurt de les aigües del pantà de
la Baells i que forma una illa.
És
possible accedir-hi amb molta sort, per la carretera de Berga a Puigcerdà, poc
després de Cercs; cal prendre el trencall a la dreta que porta a la Nou. El
monestir és proper a aquesta carretera i s'hi pot arribar per un accés gens
fàcil, si el nivell de les aigües ho permeten. Just a la cruïlla de Fígols surt
una pista que baixa fins el riu i porta al davant del monestir.
Sant
Salvador de la Vedella fou seu d'una petita comunitat monacal depenent de Sant
Sadurní de Tavèrnoles. Els seus orígens cal emmarcar-los en la repoblació de la
comarca del Berguedà.
Els
monjos de Tavèrnoles funden (830) la casa monacal de Sant Salvador, sota la
regla de sant Benet. El nom de Vedella procedeix d'albadella (petita
abadia). Els seus orígens devien ser eremítics, sota el roc on
posteriorment es bastiria l'església romànica s'hi veuen unes coves que devien
ser els primers refugis de la comunitat d'Avadella.
Tot i
que el monestir s'erigí com una abadia, aviat es convertí en un simple priorat.
El 1040 consta la seva dependència de Sant Sadurní. A partir del segle XII la
importància del monestir devia minvar considerablement.
En la
visita del deganat de Berga (1312), l'església apareix documentada com a
parròquia i mantenia el seu caràcter de priorat lligat a la congregació
benedictina de Tarragona. Al segle XV patí una forta davallada i cap el 1580,
en extingir-se el monestir de Sant Serni, el lloc passa a ser administrat pel
monestir de Sant Pere de la Portella.
Fins al
començament del segle XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada
en l'església parroquial (Sant Salvador), antic monestir de Sant
Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant
Corneli i de la Consolació.
Les tres
esglésies donaren nom, al llarg del segle XX, als barris o colònies de les
veïnes mines de Fígols (Fígols de les Mines), però la colònia de Sant Salvador
de la Vedella s'establí, no prop de l'església, com les altres, sinó uns
quilometres aigües avall. El 1970 el poble tenia encara 1865 habitants, en gran
part establerts al nou poble de Sant Jordi de Cercs, aixecat arran de la
construcció del pantà de la Baells, inaugurat l’any 1976.
En ve
sempre al cap una expressió argentina ‘algún día sonaran los tiros por
el lado de la justicia’ ; allà i aquí, l’espera comença a fer-se
insuportable.
Antonio
Mora Vergés
Portada 
