Faltaven
alguns minuts per les 9,00 hores quan baixàvem del cotxe darrera de l’església
parroquial de Sant Pere i Sant Fermi, seguíem les petjades del nostre sherpa, Joan
Moliner i Manau, que ens durien fins a Casajoana, masia que conserva en bona
mesura l’aspecte de “casa bona” en termes agrícoles, tot i l’evident abandó de
les terres, que el bosc recupera amb molta rapidesa.
Compartim -a contracor- un fort constipat el Joan i jo,
això ajuda poc a mantenir un ritme viu en les pujades, i complica força – per
problemes de visió, els ulls plorosos que provoquen sempre els processos
gripals i/o catarrals – el descens pels inevitables xaragalls. Seguiríem en
ascensió fins als Hostalets del Davi, on esmorzaríem; costa de creure que en
algun moment aquesta casa tingues dos pisos d’alçària, i be que de forma
accessòria dones aixopluc als caminants, des d’aquest punt les cases de
Mata-rodona i Puigdoure se’ns fan visibles, i malgrat la seva petitesa també
l’ermita de la Mare de Déu de la Concepció.
Desfem el nostres passos i ens adrecem seguint el camí
ral fins al Coll del Gipó, això ens permetrà admirar – una vegada més – la casa
del Farell a la dreta del nostre camí, i per davant veiem també el Ginebral i
la Serra; quasi des del mateix coll, baixem per un corriol de forta pendent,
que no sense riscos ens portarà davant les runes majestuoses del Racó; de la
casa es conserven encara, el pou d’aigua, una tina de vi, de les que en diuen
exemptes a Sant Vicenç de Castellet, i aquí i allà restes de parets que
delimiten l’espai – notablement extens – que estava construït ; els
excursionistes han habilitat damunt la casa, en un lloc que podria haver estat
l’era, una llarga taula que tothom pot fer servir.
El dia esdevé fred, però l’escassetat de pluges ha deixat
només en el nom la font dita de l’Esbarzer i dels Bullidors, que es localitza
sota el Gibert de Dalt, seguim el nostre camí i passem ara davant del Gibert de
Baix, Ferreres i l’ermita de Sant Felip Neri, la font del Ginjoler en la
darrera corba, raja a cor que vols, ben aviat som de nou darrera l’església
parroquial, i decidim arribar-nos abans de tornar a casa, fins a les fonts de
Rellinars, deixem a la nostra dreta l’antic molí on llueix encara la roda que
servia per aixecar l’aigua, i seguim la riera – que està del tot eixuta - fins
arribar a les fonts, hi trobem gent carregant aigua – alguns de forma quasi
industrial -, i desprès de rentar-nos mans i cara, bevem aigua amb el got que
tots portem originàriament, els palmells de la ma.
Ens asseiem al cotxe passades ja les 13,00 hores, malgrat
les corbes decideixo tornar per Terrassa, al voltant de les 14,00 hores deixo a
la Plaça Granados al Joan i el Tomàs, i segueixo - com sempre - fins a
Castellar del Vallès.
No hem assolit, “el pas d’home” , que es pot traduir en
fer un quilòmetre cada vuit minuts, amb les limitacions que teníem avui, s’ha
de convenir però que hem fet un paper més que digne, oi?
© Antonio Mora Vergés
Portada 
