Conte de Nadal
Data Divendres, 16 de desembre a les 20:06:40
Tema opinió



La nena diminuta voltava per la casa sense trobar quelcom que li fes prou gràcia.
Era la nit de Reis i volia jugar, va agafar un llibre de contes del prestatge, per a veure si la podia distreure y es va trobar que el personatge principal era un ogre. No li va agradar gota. El monstre era mot lleig i sobre tot molt dolent. Es menjava les nenes i cada dia es tornava més gras.

Va decidir escriure al Reis, que sempre havien sigut generosos amb ella, i els hi va demanar qualsevol cosa per a jugar.

Els Reis li van regalar una ciutat en miniatura, perquè pogués voltar pels seus carrers. Ella, molt il·lusionada es va ficar a dintre i va començar a caminar pels seus carrers. Arribant a la plaça es va trobar una dona que demanava almoina al peu de l’església i es va aturar a parlar amb ella.

Per què demanes? No tens diners?
No tinc diners ni salut. Li va respondre. En aquesta ciutat només viuen els rics. Quan jo era jove no feia cas de la gent que demanava al carrer i mai hagués pensat llavors que algun dia em trobaria en la mateixa situació.

Jo no tinc res per donar-te, només el meu desig de que recobris ben aviat la salut.
Aquest és el millor regal que m’han fet fins ara. T’estic molt agraïda.

La nena va entrar a l’església i va quedar trasbalsada. Mai s’havia imaginat que dintre d’aquella església, l’or abundés d’aquella manera. L’altar major era tot fet d’or i les robes amb puntes d’obra més boniques que havia vist mai. Va guaitar amb admiració totes les joies que es trobaven allà i després va sortir una mica angoixada. A les afores la dona continuava asseguda en un esgraó de l’escala que pujava a la porta principal. Va seguir fen el seu passeig per la ciutat. Les cúpules del edificis oficials i de les esglésies pugnaven per pujar més alt.

Arribant a la plaça del mercat es va quedar mirant tots els articles que allí es venien. Tots de colors llampats i magnífica presencia, allà hi havia mocadors de coll, penjolls per a les orelles, anells i polseres, tot molt lluent i vistós. Entrant a dintre va veure els cabrits i vedells penjats a les parades que eren plenes de gent esperant que arribés el seu torn.

La nena va sentir pena per a les pobres bestioles que eren allà penjades sense pell.

Es clar! Va pensar, estem en festes, la gent ja té un motiu per menjar com si estigués morta de gana.

Es va acostar a un mostrador on hi havia tota mena de dolces i torrons.
Havia una dona darrere del mostrador i li va dir que no tenia diners perquè no era d’aquella ciutat, però que tenia gana i volia menjar-se un pastisset.

La dona li va contestar que si volia un pastisset havia d’anar a casa seva i demanar diners a la seva mare, ja que ella els tenia allà per vendre.

Aquesta ciutat no m’agrada - va dir - serà millor que marxi d’aquí.

La nena es va despertar a l’endemà i va veure que es trobava al seu llit, rodejada de les seves nines i dels seus ninots. Els Reis havien passat i li havien deixat caramels i torrons.


Irene Tironi






Aquest article es de moianès.net, el portal del Moianès i rodalies
https://www.moianes.net

La direcció d'aquesta noticia es:
https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=1125