Quins temps aquells!!
Data Dimarts, 16 d'abril a les 20:29:37
Tema opinió



Sí, quins temps aquells que recordo quan anava a visitar una cosina meva a peu que vivia a dalt de tot d’una muntanya, doncs no hi havia altra manera d’arribar-hi!

La meva tieta i jo, que era una nena en aquells temps, fèiem un viatge amb tren que entre parada i parada, durava aproximadament unes tres hores i un cop, arribades al punt de destí baixàvem del tren i enfilàvem camí cap amunt, carregades totes dues amb tot l’equipatge (sort que en aquells temps no es necessitaven tantes coses) i de tant en tant, anàvem parant i descansant una estona, i apa, tornem-hi, cap amunt!

Arribàvem a dalt, suposo que la meva tia exhausta i jo no tant i ja ens estaven esperant.

Era una casa de pagès on per escalfar-se a l’hivern, solien tenir la quadra de les vaques sota del que era el menjador, doncs l’escalfor pujava cap dalt, com ja sabeu, i així s’hi estava calentó. Allà menjàvem tots, familiars i vaques, bé, elles a baix, però, nosaltres a dalt ensumant la ferum que desprenia la quadra i que es barrejava amb la bona olor del menjar que ens havia preparat la meva tieta, i si havies d’anar a l’WC havies d’anar a fer companyia a les vaques, elles per un costat i tu, per un altre.


I el més bo, era al matí, al aixecar-se, no recordo si primer s’esmorzava o no, el que sí sé és que sortíem de casa i apa, ens dirigíem a la font que rajava en una bassa on hi havia uns capgrossos, que ja ho diu la mateixa paraula, que eren molt grossos i allà, ens empolainàvem, tot això anant en compte en no trepitjar la merda de les vaques que abans, de bona matinada, havien sortit al prat manades per un cosí i que havien fet el mateix camí i que, probablement, s’haurien parat a beure a l’abeurador, que a la vegada era la font on ens rentàvem després. Allà, tots érem de la mateixa família.

I el més divertit era el paller. Era on m’hi divertia més amb els meus cosins i cosines, rebolcats tots per allà la palla. Quins anys, aquells! Varen ser molts anys fent aquests viatges cada estiu per passar-hi unes setmanes meravelloses i que recordo dins el meu cor d’una manera molt especial.  

M’ha fet gràcia fer aquest relat per poder comparar els temps passats amb els d’ara. Ara, gràcies a Déu, ja tenen carreteres, i s’hi pot anar en cotxe o millor, amb un quatre per quatre per si neva.


Rosa Ventura Cutrina





Aquest article es de moianès.net, el portal del Moianès i rodalies
https://www.moianes.net

La direcció d'aquesta noticia es:
https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=1260