Camí a la Font de la Blada
Data Dimarts, 06 d'octubre a les 11:55:50
Tema cultura


Ens trobàvem davant d’un rústic indicador, amb fins a tretze senyals diferents, al final del carrer de Sant Francesc de Castellterçol, a on es mostren diferents rutes i destins a seguir. La nostra seria la font de la Blada.

Començàvem doncs a pujar per una pista forestal fins a arribar a la creueta del Collet de Sant Fruitós. Des d’aquest punt podem observar unes magnífiques vistes del poble. Seguim l’indicador que senyala La Codina i al cap d’uns quinze minuts passem pel costat de la casa, continuem el camí ara més planer i empolsegat per la sorra que es desprèn d’unes parets rocoses que deixem a la nostra dreta.

Poc després trobem Cal Baldiri, casa en ruïnes on si ha fet un tancat per guardar el bestiar. Continuem pel camí ample fins arribar a una cruïlla, nosaltres girarem cap a l’esquerra fins a trobar el Pla de la Gana a on hi ha unes vaques pasturant. Seguim uns metres més enllà i tombem pel primer camí que trobem a l’esquerra, aquest és més estret i ombrívol. Passem fins a dues tanques per les vaques fins a trobar un corriol que baixa de cop i gira cap a l’esquerra de sobta en direcció al camí que veníem, el baixem i en pocs minuts pocs minuts som a la font.

El primer que trobem és el que podríem dir el “rebedor” previ a la font, a on hi ha una taula de pedra al costat d’una gran roca junt a un arbre que podria ser una blada. Un quadre de rajoles de la Verge de Montserrat adorna l’estada.

Només hem de donar uns pocs passos més per veure la font sota una paret abrupta des d’on cauen uns degotalls, que per l’efecte del gota a gota, han format al cap dels anys unes roques en forma de piques arrodonides d’on es pot agafar aigua. A l’altre cantó observem les aigües estancades del torrent de Vilanova.

Es veu que en ple hivern les gotes que cauen queden glaçades agafant un aspecte semblant a unes espectaculars estalactites.

La gairebé poc més d’una hora que hi ha des de la sortida del poble fins a la font ha estat un passeig agradable que ha tingut com a recompensa la seva troballa, podem dir doncs que la font de la Blada a complert les nostres expectatives i no ens ha defraudat en absolut.

 

Feliu Añaños Masllovet

Recuperem aquí un poema fet a la Font de la Blada:


Una gota que canta,

rellisca... i s’adorm.

Són les llàgrimes de la lluna

que de dia besa el sol.

 

El corriol que t’hi porta

et crida i et diu quelcom;

té la verdor molt intensa

i el cant del rossinyol.

 

La flaire del romaní

i la dolça farigola.

Oh! Pins verds d’aquest camí,

alzines, boix i la molsa!


Perquè ploreu roques grosses

si teniu tots els encants?

A l’estiu, ocells hi veuen

a l’hivern, sou catedrals.

 

Una gran pau s’hi respira,

sou un temple natural,

i del cel baixen els àngels

per sentir els vostres cants,

fent corona a la Madona

patrona dels catalans!

 

Montserrat Criach i Bosch





Aquest article es de moianès.net, el portal del Moianès i rodalies
https://www.moianes.net

La direcció d'aquesta noticia es:
https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=1460