L'anomenada Tomba de l'Om també dita de l'Ermità
Data Dimarts, 09 de febrer a les 10:39:06
Tema cultura



Havia demanat al meu bon amic Joan Antoni Blaze Archs, historiador, confirmació quan a la possible relació entre aquesta tomba, i l’anomenada del Serrat del Moro, prop de l’Otzet, ambdós amb bones vistes sobre el Castell, i també ambdós excavades en direcció nord - sud a la manera àrab. 

En aquesta ocasió com en aquella, feia  quan a la certesa dels fets no poques reserves; situava però l’acció al segle X, i establia una clara relació tant amb la presència àrab a la vall, com al fet indubtable científicament que aquí com arreu d’ença de la conquesta sarraïna, s’havia anant afegint millora sobre millora, tant en les condicions de vida dels seus habitants, com en la mateixa explotació de la terra; Granera produïa gra, però també aprofitant les seves fonts, i els nombrosos corrents d’aigua superficial, gaudia dels productes de l’horta, que gràcies al seu clima més temperat que en la resta de la plana del Moianès, acostumaven a reeixir fins a ben entrada la tardor, i de vegades fins en el més cru de l’hivern.

La tomba, situda sobre una balma, que anomenava jo del revolt del torrent de Granera, per intentar ser el màxim fidel als fets històrics, es coneix també com la tomba de l’Ermità o de l’Om, per trobar-se inclosa ara dins del terme de Monistrol de Calders, segregat de Calders en el període que sent president de la Generalitat republicana Lluís Companys, el habitants de Monistrol aconseguiren finalment la independència municipal el 5 de juliol del 1934. No hi ha cap dubte però de la pertinença d’aquests terrenys al Castell del Cadi de Granera.

Quan a la relació entre les tombes, i la seva destinació - excepcional - a recollir les despulles d’un musulmà [ habitualment les tombes s’excaven a la terra, i embolcallats només amb un llençol, i sense cap distinció són enterrats de cara a la Meca ], cabia perfectament considerar que si al Serrat de l’Otzet, a una alçada molt similar al mateix Castell del Cadi de Granera, si va enterrar en el seu moment un tant alt dignatari del poder civil; el personatge quines despulles descansarien prop del revolt del torrent de Granera, tot i ésser sens dubte, una persona d’importància, ho era menys - molt menys - i estava per sota, en un nivell políticament inferior, com la seva tomba, del de l’Otzet.

Un i altre havien però compartit el seu amor per aquestes terres del Moianès, i justament per això, respectant de forma escrupolosa el nivell social de cadascú, descansaven les seves despulles a les envistes del Castell de Granera, aquesta i no cap altra és l’explicació d’aquest singular fenomen que acull aquesta vall plàcida.

No s’ha trobat cap resta de la macabrilla [ peça de marbre i/o de pedra noble, en la que s’acostumava a fer una breu síntesi de la vida del finat ]  que situada horitzontalment damunt la tomba  coronava sens dubte aquests enterraments; el culte cristià va adoptar  aquesta peça tot i denominant-la estela funerària.

En la hipòtesi que ens ocupa és probable que fos el mateix Cadi de Granera, el que fos enterrat en aquest indret.

Avui com en va succeir en el seu moment a l’Otzet, dempeus davant la tomba buida, acompanyat del Josep Simó Deu, del Joan Moliner Manau, de l’Antoni Ibáñez Olivares i del Feliu Añaños Masllovet, en tasques també - com sempre - de caçador d’imatges; tot i les reserves del Joan Antoni Blaze Archs, m’he sentit commogut.  
   

© Antonio Mora Vergés





Aquest article es de moianès.net, el portal del Moianès i rodalies
https://www.moianes.net

La direcció d'aquesta noticia es:
https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=1486