Les primeres noticies d’aquesta nissaga sense la qual
costa d’explicar-se Catalunya, cal situar-les l’any 1050 en que Riculf i
Adelaida exerceixen per comanda del Comte de Barcelona com senyors de:
Balsareny, Gaià i Pinós, la llista s’ampliarà primer amb l’honor d’Oristà i
desprès amb el Castell de Tàrrega.
El llinatge Pinós entroncarà amb els Fenollet, i
els seus dominis s’estendran per les terres de Lleida [ Comtes de Vallfogona i
Guimerà ].
Actualment els diferents títols i honors que
acumularen al llarg dels segles pertanyent al Ducat d’Alba de Tormes.
Anàvem amb el Tomàs Irigaray i López, fins al terme
de Santa Maria de Merlès [ al que pertany actualment Pinós ], per recollir
testimonis gràfics d’aquest passat gloriós; ens dissuadien de fer la recerca de
les runes del Castell de Pinós, sembla que l‘actual propietari ha destinat les
seves pedres a fins més prosaics que el testimoni històric.
Ens decidíem per recórrer el terme parroquial de
Sant Pau de Pinós i començàvem per :
SANTA MARIA DE PINÓS O
DE GINEBRET. [ Santa Maria de Merlès. Berguedà ]
Romànica Segle XI-XII
Sufragània de Sant Pau de Pinós.
La capella està situada prop de la casa anomenada
Ginebret, i no gaire lluny del lloc on s’aixecava el castell de Pinós.
SANT PAU DE
PINÓS. [ Santa Maria de Merlès. Berguedà ]
Existia ja l’any 1.063, i formava un petit domini
centrat en el Castell de Pinós; aquest fou l’indret originari d’aquesta nissaga
dels Pinós.
Tenim constància d’aquesta Parròquia d’ençà del
1.169, fou ampliada l’any 1.618.
Sufragània de Sant Martí de Merlès entre els segles
XIV i XIX
L’any 1.878 recobra la independència
SANT AMANÇ
DE PEDRÓS . [ Santa Maria de Merlès. Berguedà ]
Romànic Segle XII, constància d’ençà de 982 quan forma
part del terme del Castell d’Oristà.
Al segle XIV consta com a sufragània de Santa Maria
DE Gaià, i a partir de 1.878 de Sant Pau de Pinós.
Pertany a la propera casa de Pedrós de la que rep
el nom. La masia de magnifiques proporcions formarà part també del catàleg
d’imatges d’aquesta crònica.
No té culte des de 1.936.
L’abundor en aquesta contrada de vestigis
històrics, ha fet i fa difícil la seva protecció integral. Està clar que a dia
d’avui el nombre d’habitants és dels més baixos de Catalunya, i alhora la
propietat de la major part de cases i finques estan en una sola mà. Costa d’entendre com d’un quasi absolut domini en
terres catalanes, s’ha arribat a l’actual situació d’abandó i desídia.
Ens aturarem a Gaià en el camí de tornada; d’aquest
“territori Pinós” recollirem la imatge de Santa Maria amb el seu peculiar
comunidor.
Només es defensa allò que s’estima; està clar que
l’amor com qualsevol altra manifestació humana demana fets, i dissortadament la
meva particular sensació és del tot negativa. Paraules moltes – masses fins i
tot - ; fets pocs, i cap en la direcció que caldria.
Qui tingui orelles per escoltar, que escolti !
© Antonio Mora Vergés
