Accedíem
a l’interior de l’església de Sant Jaume
de Vilanova, de les poques de planta rodona, d’un diàmetre de 5,20 metres,
del que sobresurt a llevant l’absis semicircular. La simplicitat del romànic es
veu aquí reforçada per la volta simètrica com una petita cúpula, en la qual hi
ha quatre fornícules; la sensació de recolliment, quasi de "contacte físic"
amb la divinitat es fa present tant bon punt entres dins l’edifici.
Havíem
al llarg dels anys, anat accedint a l’interior de la major part de les
esglésies i/o ermites romàniques del terme de Santa Maria d’Oló; darrerament havíem trobat, en la vessant nord de
la riera i gràcies a la col·laboració de Josep Canamases de l’Associació
d’Amics dels Castell d’Oló, les runes que pertanyen a Sant Pere de Vilanova; accedíem també a l’interior de Sant Vicenç de Vilarassau, en aquesta
ocasió gràcies a les gestions de Josep Llobet, membre de l’Associació d’Amics
de l’Art Romànic del Bages, aquesta conservada també perfectament, perquè com
Sant Jaume, i Sant Feliuet de Terrassola,
han tingut la sort de trobar uns propietaris que alhora que recursos econòmics,
tenen "sentit de país".
Sant Joan Vell, ja sense sostre,
està qualificada pietosament per l’Ajuntament d’Oló, amb l’asterisc * estant en
runes, malgrat no tenir aquesta qualificació; Sant Miquel sortosament restaurada pel propietari de la finca, la Santa Creu de la Plana, restaurada
també fa poca anys, es conserva en la seva totalitat.
Únicament
les tres esmentades, Sant Jaume de
Vilanova, Sant Feliuet de Terrassola i Sant
Vicenç de Vilarassau, permeten encara l’ús religiós, sense cap risc derivat
de l’estat dels edificis; Santa Creu de
la Plana, i Sant Miquel d’Oló no
sabem si han estat consagrades, i quan a la resta, Sant Joan Vell i Sant Pere
de Vilanova, en diferents nivells, son únicament com ho qualifica
l’Ajuntament d’Oló * runes històriques.
Feu-vos
amb un plànol de la zona, i avui una, demà l’altra, aneu resseguint el terme de
Santa Maria d’Oló, i com nosaltres
comprovareu, que aquí com enlloc es pot viure un èxtasi romànic.
No us
faci mandra, que el camí més llarg comença sempre fent una primera passa.
© Antonio Mora Vergés
