Deixàvem el vehicle sota el pont vell de la Fàbrega, el Joan Lomas Gavilan i l’Antonio Mora Vergés, començàvem el nostre camí que – aquesta vegada si – ens portaria fins a la Poua del Sailoic¸ també anomenada de Pedrós, és – era – difícil de localitzar, amb aquesta ho he intentat en tres ocasions fins aconseguir-ho:

Resseguíem la riera de la Fàbrega fins a trobar el camí – que imaginem es va obrir per facilitar el buidat – i que just s’acaba quasi al davant de la poua, situada al costat dret i molt tapada per la vegetació, entre el torrent i el camí.

D’aquesta poua , possiblement una de les més grans – sinó la que més – de Catalunya, en el excel•lent treball de Pere Báscones trobem:

La poua del Saiolic, adossada al marge de la riera de la Fàbrega, és de planta circular i coberta amb cúpula, està reforçada per tres grans contraforts pel costat de la riera. La base del pou està excavada directament a la roca, a sobre arrenca el parament del mur fet amb carreuons, igualment que la cúpula. Aquesta a l'interior conserva les marques de la cintra des del inici de la volta. A l'interior es conserven els encaixos per als travessers per a empouar. Les obertures, arrenquen des de l'interior del cos del pou al biaix, estan fetes amb blocs monolítics de pedra ben treballada, orientades en direcció est-oest. A l'entorn del pou – perillós i força impracticable en algun punt - hi ha un camí ronda que uneix les tres obertures; per facilitar l'accés al pou en el costat est hi ha una rampa revestida amb pedra seca.

Proposa la localització des del camí que surt des de la Fàbrega i porta fins a la casa de Marfà, i suggereix l’accés des del camí que es troba abans d'arribar al Saiolic, i que mena fins a la riera de la Fàbrega. Nosaltres vam seguir-la de tornada per comprovar la nostra teoria que la pista fou oberta per facilitar el buidatge i el posterior transport fins a la carretera, i des d’allà fins a Barcelona.

La vegetació ha crescut molt amb les darreres pluges, i fa dificultosa la tasca de recollir imatges, que malgrat tot amb la millor disposició i demanant la benevolència dels nostres lectors duem a terme.

La tornada fins a la Fàbrega per una molt bona pista de terra ens comportarà poc més d’una hora.

Antonio Mora Vergés