En busca del primer moianès
Data Diumenge, 29 de gener a les 06:00:00
Tema cultura



El maxil•lar d'ós de les cavernes, d'uns 150.000 anys d'antiguitat, aparegut al maig a les excavacions arqueològiques de la cova de les Toixoneres, a Moià (Bages), permetrà als arqueòlegs de la URV determinar quina va ser l'evolució d'aquesta espècie. La importància de la troballa, més enllà de la seva antiguitat –“gens fàcil d'aconseguir”, diuen els especialistes- és la nombrosa informació que aporta gràcies al bon estat en què es troba.

Entre les restes d'ós de les cavernes que es van descobrir al maig, els arqueòlegs han confirmat un maxil•lar d'uns 150.000 anys d'antiguitat que, segons el responsable de les excavacions, Jordi Rossell, “conté una sèrie de característiques importants per poder veure l'evolució, els canvis i la variabilitat d'aquesta espècie que tots la tenim una mica mitificada: l'ós de les cavernes, el clàssic ós de la prehistòria”.

Rossell, a més, destaca que aquest tipus de peces, per la seva antiguitat i conservació, “no són fàcils de trobar. No s'han trobat gaires, i és molt important perquè des del punt de vista paleontològic aporta molta informació: té les dents, la longitud del morro, les dimensions de l'òrbita de l'ull…”.

Aquest maxil•lar, junt amb les altres restes trobades al maig, es posaran en relació amb d'altres, també pertanyents a aquesta espècie, que el mateix grup d'arqueòlegs ja havia trobar a la cova del Toll, a escassos metres de les Toixoneres. En aquest cas, però, es tracta de restes de 60.000 anys d'antiguitat. Tenint en compte que l'ós de les cavernes va aparèixer fa 200.000 anys, i va desaparèixer fa 40.000, unes restes i altres revelen, respectivament, quina era la configuració de l'ós de les cavernes en els seus inicis i en els seus darrers moments evolutius.

La importància d'aquesta peça i de la resta és que ens permetran conèixer el mode de vida d'aquests animals i podrem dibuixar un paisatge”, afirma Rossell en aquest sentit.

Tot plegat, però, ha de servir per poder relacionar allò que es descobreixi sobre l'ós de les cavernes amb l'home de neandertal, el veritable objecte d'estudi de les excavacions. Així ho assegura Jordi Rossell: “Som arqueòlegs i el que ens interessa fonamentalment és l'home. I una de les dades que sempre s'ha estat analitzant molt sobre la prehistòria és la competència ecològica que podia haver entre l'home de neandertal i aquests grans carnívors”.

En concret, l'equip que treballa en les excavacions vol “establir el grau de competència que s'establia entre els grans depredadors i l'home de neandertal. La nostra hipòtesi és que aquesta competència era mínima”, sostenen.

Aquesta hipòtesi se sustenta inicialment en el fet que “els homes de Neandertal caçaven animals sans, mentre que a les Toixoneres els animals que s'han trobat i que els havien caçat els grans depredadors són sempre joves o senils, i per tant probablement malalts”. Això demostraria, opina Rossell, que “la suposada competència no era tal, perquè els neandertals estaven direccionats a uns animals i els depredadors, a altres”.

Els arqueòlegs de la URV, de fet, pensen que quan un ós de les cavernes o una hiena, els dos principals animals que es troben a les coves de les Toixoneres i el Toll, es trobaven amb un neandertal, eren els animals els qui fugien”. Això, de fet, és el que estan intentant demostrar a partir de les excavacions a les Coves del Toll.

Fogars humans de 40.000 anys

L'altre gran focus d'informació que està apareixent a les dues Coves del Toll es refereix a la possible presència d'homínids. Una de les dades que recentment s'ha pogut contrastar és l'aparició d'un fogar de 40.000 anys d'antiguitat que s'ha confirmat que va ser produït per homínids. Al mateix indret, els arqueòlegs ja havien descobert un altre fogar probablement humà, tot i que en aquest cas no s'ha pogut contrastar. Aquest primer fogar té una antiguitat d'entre 50.000 i 60.000 anys.

Rossell destaca que “el fet de trobar-los en moments tan diferents evidencia que la presència de Neandertals a la zona és bastant més freqüent del que cabia esperar inicialment”.

Aquesta presència humana ja s'ha pogut confirmar a la cova de les Toixoneres, mentre que al Toll “costarà molt de demostrar-ho. De moment no hi ha cap indici de presència humana anterior a 10.000 anys, quan a les Toixoneres és d'entre 40.000 i 100.000 anys”.

Malgrat els avenços, les excavacions a les coves de les Toixoneres i el Toll s'hauran de prolongar encara durant 'entre deu i vint anys més' per tal de poder-ne extreure el màxim d'informació. “Jo sempre dic que a les Coves del Toll hi ha feina per dues generacions”, bromeja Rossell.

L'objectiu, a la llarga, és clar: “La resposta final hauria de ser determinar l'evolució cultural dels homínids, de cara a establir pautes interpretatives del futur. Els paradigmes actuals, amb els quals nosaltres no estem d'acord, dibuixen uns neandertals fronterissos, i nosaltres sempre hem defensat que eren uns éssers molt ben adaptats a l'ecosistema europeu'.

Conèixer el seu desenvolupament a dins d'aquest ecosistema i les seves relacions amb els grans depredadors sempre ens pot donar algun tipus de lliçó per saber quin és el futur de la nostra pròpia espècie, tant biològica com cultural”, acaba l'arqueòleg de la URV.





Aquest article es de moianès.net, el portal del Moianès i rodalies
https://www.moianes.net

La direcció d'aquesta noticia es:
https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=239