Horari mòbil, o com els estalvis es mengen les estovalles
Data Dilluns, 27 de març a les 06:00:00
Tema opinió
Horari mòbil, o com els estalvis es mengen les estovalles. La frase, del tot certa, és molt anterior a qualsevol forma d’organització política, era veritat fins i tot, quan encara no s’havien inventat les estovalles. Feta aquesta afirmació que imagino comparteixen la majoria de persones, anem a cercar una explicació al despropòsit que any rera any, ens provoquen els governs d’Europa; si, si , volem parlar del canvi horari, dels indemostrats beneficis, i les més que acreditades pèrdues socials.
En el cas d’Espanya aquesta bàrbara costum es posa en funcionament a les darreries del feixisme (sempre m’agrada definir-lo com el 1er, perquè de manifestacions de totalitarisme, dissortadament en tenim a cada moment ), en aquell context, més enllà de les explicacions polítiques, tothom va assumir que era una manera més de tortura col•lectiva , i sota la premissa de això o potser la mort ; a desgrat, però ho anàvem suportant.
A partir de l’anomenada democràcia, moment en que l’exercici de la violència contra les minories ja no es fa com a conseqüència d’una victorià militar, sinó perquè els espanyols, son més i les minories menys, i en aplicació de la regla del 50%, se senten legitimats per a continuar amb les polítiques d’apartheid, i com no a beneir el despropòsit del doble canvi horari anyal.
Tothom, grans i menuts , patim per adequar-nos a aquest canvi, alguns ho aconseguim –de moment- d’altres emmalalteixen, i fins i tot alguns possiblement moren, res però farà canviar a les bones aquesta decisió, que refermen any rera any, persones com Chirac i Berlusconi, que sens dubte estarien a la presó, si fos cert, que Europa és un espai de democràcia.
Espanya te en el territori que s’autoreconeix com a propi, dos règims horaris, l’anomenat continental i l’horari de les Canàries, amb la diferència d’una hora; des dels límits orientals de la Península, fins al nord d’Europa hi cabrien no menys de dos règims horaris, perquè quan encara és de dia a Barcelona, ja es fosc, per exemple a Oslo, o Berlín, o Viena.
Els canvis horaris dins dels EE.UU, de Xina o de Rússia, és consideren d’allò més normal a tots aquests països, i es mantenen en benefici tant de la comunitat, com de la pròpia economia perquè certament els beneficis son en aquest cas perfectament demostrables; ens cal des de la societat, és a dir sense la intervenció dels polítics, acreditar de manera fefaent els perjudicis que ens provoca aquesta decisió, i demanar desprès que s’elimini; alhora això ens ha de permetre constatar que la majoria dels partits polítics estan únicament per a col•locar als seus associats, i que senten vers els problemes de la ciutadania una més que evident repulsió; d’aquesta forma acabarem concloent que el que es bo per als polítics, és necessàriament dolent per als ciutadans.
De segur que a una majoria de lectors, el fet de ser “animals”, com ho son els ocells, els peixos, i la resta de bestioles que per la seva desgràcia, comparteixen amb la nostra espècie aquest espai físic, no els sembla un despropòsit, oi ?. Doncs aquests forçats companys, de sempre – com ho havíem fet els humans – segueixen l’anomenat horari solar, i val a dir que en no dependre del caprici dels nostres polítics ho seguiran fent, mentre que nosaltres, com les aus de corral, o els peixos de factoria, no tenim – un any més altre remei -.
Tothom té consciència de que els majors avenços de la humanitat s’han donat sota l’horari solar? Alhora que les majors aberracions s’han fet dins d’aquest horari mòbil ? Tothom que sàpiga entendre, que entengui !
© ANTONIO MORA VERGES
|
|