El Pollo Matapuces
Data Diumenge, 15 de maig a les 10:21:54
Tema cultura



El Pollo és un personatge del folklore moianès que surt en determinades cercaviles de la cultura popular local amb l’objectiu d’obrir pas entre la gent i permetre la normal actuació dels entremesos, músics i dansaires.

El Pollo, també conegut per la mainada com a Pollo Matapuces Robaescaroles és un dels personatges més emblemàtics de la cultura popular i tradicional de la vila de Moià i un dels que ha adquirit més renom al Moianès i a tot el Principat en general.

Es tracta d’un personatge que va vestit amb una brusa coberta per una dalmàtica característica, decorada amb brodats i amb l’escut de la vila de Moià, uns calçons i uns camals plens de picarols. Duu el cap i la cara coberts amb un drap de tela de sac amb una carota pintada d’aspecte ferotge i que està subjecte a un gran barret. Però un dels aspectes més característics del personatge és que a la mà hi duu un pal recobert amb una pell de conill dissecat i ple de palla. 

Història i orígens: La figura del Pollo de Moià té probablement els seus orígens en les processons religioses de finals de l’Edat Mitjana, on era conegut amb el nom de jutge, tot i que segurament prové de períodes anteriors. Sembla que antigament, quan mataven un animal ferotge, passaven per les cases de pagès amb l’animal mort demostrant que n’hi havia un de menys, i a canvi, rebien menjar o altres regals. Només és a partir del segle XIX que se’l comença a anomenar amb el nom de Pollo. De fet les primeres referències documentals amb aquest nom daten de 1915. En l’actualitat el Pollo surt a les cercaviles de Sant Sebastià, Sant Antoni, Festa Major i Corpus de la vila de Moià.


Funcions del Pollo: Antigament el Pollo obria les processons religioses i obligava a treure el capell a tothom al pas de les imatges i les autoritats religioses. Avui, el Pollo és un personatge festiu que fa diverses funcions, amb el poder que li otorga la cara tapada i el bastó-conill dissecat que duu a les mans. En primer lloc, obre l’espai perquè la festa es desenvolupi amb llibertat. És a dir, obre camí a les cercaviles i balls apartant la gent perquè els entremesos (gegants, nans, bestiari…), dansaires i músics puguin actuar amb normalitat. En segon lloc, contagia l’ambient de festa, d’excitació i transgressió als assistents amb les seves persecucions i jocs amb la mainada, burles amb el públic i petites transgressions amb qui convingui. Així doncs, el Pollo fa alhora les funcions de policia i d’animador de les festes.

Personatges semblants en altres cultures: Que la figura del Pollo fa una funció universal ho demostra el fet que trobem personatges semblants a ell en d’altres cultures. Al Nepal, per exemple, en ocasió del Gai Jatra o Carnaval de les Vaques apareix un home amb la cara i el cos pintats de negre, descalç i amb una carota pintoresca que, juntament amb d’altres companys vestits d’ossos, van empaitant a la gent amb un pollastre mort a les mans. El pollastre és acabat de morir: el seu aspecte exterior i la seva pudor fan que la gent s’aparti quan se’ls posa al davant. D’aquesta manera és com la cercavila que ve al darrera es pot desenvolupar amb facilitat. 


Ramon Tarté






Aquest article es de moianès.net, el portal del Moianès i rodalies
https://www.moianes.net

La direcció d'aquesta noticia es:
https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=4