El Consorci de les Valls del Montcau rehabilita dos conjunts de tines
Data Dijous, 08 de març a les 06:05:00
Tema cultura



El Consorci de les Valls del Montcau està recuperant dos conjunt de tines enmig de vinyes per impulsar una ruta enoturística. Les tines enmig de vinyes dels municipis de Mura, Talamanca i el Pont de Vilomara i Rocafort són un patrimoni únic al país. Els ajuntaments estan intentant que es declarin bé cultural d'interès nacional.


Gràcies a un ajut de la direcció general de Turisme de 50.000 euros, el Consorci de les Valls del Montcau ha pogut rehabilitar un conjunt de dues tines del terme municipal de Talamanca i actualment està treballant en un conjunt d'onze tines més del terme del Pont de Vilomara i Rocafort. La rehabilitació ha estat possible després de signar convenis amb els propietaris que permeten recuperar-les i fer-ne una explotació amb finalitats turístiques.

Segons ha explicat el president del Consorci de les Valls del Montcau i alcalde de Talamanca, Josep Tarín, la intenció és continuar buscant recursos per rehabilitar altres construccions del centenar que existeixen a les tres poblacions, En aquest sentit ja s'han establert contactes amb la Diputació de Barcelona perquè pugui recuperar tots els conjunts arquitectònics que són de la seva propietat i que estan situats al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.

Un cop rehabilitades, i en una segona fase, l'objectiu del Consorci és crear una ruta enoturística que relacioni aquestes construccions, la producció de vi i l'explotació de la vinya.
La rehabilitació de les tines enmig de vinyes dóna continuïtat al projecte impulsat pel Consorci de les Valls del Montcau per recuperar aquest patrimoni únic a Catalunya. Fins ara s'han fet una investigació per localitzar totes les tines enmig de vinyes que hi ha en aquest territori i algunes de les quals tenen una antiguitat d'uns 400 anys. Aquest inventari es va recollir en el llibre 'Tines a les Valls del Montcau', publicat per Farell Editors.

Una altra actuació que es va dur a terme va consistir en la declaració de les tines com a bé cultural d'interès local per part dels ajuntaments. Ara, explica Tarín, s'està intentant que aquest reconeixement sigui d'abast nacional per la seva singularitat.

Les tines al mig de vinyes són construccions de pedra, morter de calç i impermeabilitzades a l'interior amb rajoles envernissades d'un color vermellós. Es tracta de construccions que utilitzen la tècnica de la pedra seca, amb voltes de filades de pedres planes que es van tancant progressivament. Habitualment tenen dues entrades, una per la part superior, que és per on entrava la verema i s'abocava sobre brescats de fusta per trepitjar-la, i una altra a la part inferior, on hi havia una boixa, que és com una aixeta, que servia per extreure'n el vi. Normalment, en aquesta part baixa s'hi construïa una barraca de vinya de pedra seca per protegir la boixa, guardar-hi eines i fins i tot, dormir-hi alguna nit.

L'inventari de tines que es va completar l'any 2004 va comptabilitzar 103 tines, la majoria situades a l'entorn de la Vall del Flequer i la Riera de Mura. La principal peculiaritat d'aquestes construccions és que estan situades al mig de vinyes, de forma aïllada i lluny dels masos o masies. El més habitual a altres indrets de Catalunya és que les tines se situïn adossades a les cases de pagès. A més, algunes estan disposades en grups, de manera que es podien compartir eines com la premsa entre diferents pagesos.

La majoria de construccions daten dels segles XVIII i XIX, quan el Bages era una de les principals comarques en plantacions de vinya. En molts casos, els propietaris dels masos cedien parcel·les als rabassaires per plantar-hi vinya a canvi del pagament d'una part de collita. Normalment, les vinyes que conreaven els pagesos estaven a tres o quatre quilòmetres d'allà on residien i els camins estaven en molt mal estat, de manera que la collita es feia malbé si es transportava. Per això es va iniciar la construcció de les tines al costat de les vinyes, que estalviaven el cost del transport. En les tines s'hi emmagatzemava el raïm i on fermentava un cop xafat.

Es calcula que al Bages hi havia hagut uns 37 grups de tines, amb 85 recipients amb capacitat per a uns 9.073 hl. La fil·loxera, que va malmetre les vinyes a partir de l'any 1892, va ser una de les causes de l'abandonament d'aquestes construccions.

Montserrat Ayala // ACN






Aquest article es de moianès.net, el portal del Moianès i rodalies
https://www.moianes.net

La direcció d'aquesta noticia es:
https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=545