Aquest any en farà vint-i-cinc de la meva col.legiació com advocat, durant aquest període he vist i he viscut canvis molt importants : l’Administració Pública – sempre a contracor, sempre amb recança – ha anat modificant els seus hàbits – els seus mals hàbits - ; avui – ho veiem per la televisió – la policia colpeja als detinguts, hem direu que això ja passava fa anys, haureu però d’admetre, que abans no ho veiem per televisió oi ?.
També que els “poders públics “ almenys en les seves declaracions als mitjans de comunicació blasmen contra aquesta mena de conductes. En el camp de la sanitat, la divisió territorial ha comportat més despeses y menys solucions, les estructures administratives, Ministres, Consellers, Síndics ,.... consumeixen la major part dels recursos econòmics, i més enllà de les declaracions les llistes d’espera s’allarguen i allarguen i allarguen,... en altres aspectes, Transports, Infrastructures, Ensenyament , Justícia,...... ; formalment s’ha fet una adaptació a la vida democràtica que en la major part dels casos, val a dir que malgrat no millorar les expectatives de vida dels ciutadans, almenys no els comporta haver de somriure davant les malifetes d’uns i altres, ens deixen – amb l’excepció d’Hisenda – el dret de picar de peus, però acaben – com sempre – fen la seva.
Deia que Hisenda és una excepció – i diria que molt greu excepció – al procés l’adaptació a la vida democràtica. En aquest sentit Eduardo Garcia de Enterría, recollia ja que com a conseqüència de les dificultats financeres de l’estat al segle XIX , s’havien anat atorgant privilegis excepcionals – que avui son clarament abusius i desmesurats – a la hisenda pública, l’anomenat solve i repete, paga i podràs presentar la teva reclamació; la obligació del anomenat recurs a la via economico-administrativa, entès avui només com una dilació innecessària per accedir a l’àmbit de la Justícia Ordinària; el privilegi de la decisió executòria, no els cal “motivar” la seva decisió per aplicar-la, ... han donat lloc a situacions que han acabat propiciant per part d’alguns col•lectius professionals, la presentació d’articles i queixes als mitjans de comunicació [Periòdic de Catalunya ], en els que s’argumenta de forma solida i convincent, que lluny d’augmentar l’eficàcia, el manteniment d’aquests privilegis facilita i/o coadjuva a la potencial corrupció en la prestació d’aquest servei públic. En el mateix sentit, trobareu altres autors, espanyols i estrangers, i una gens menyspreable quantitat de funcionaris públics que desenvolupen la seva tasca amb honestedat i intel•ligència.
Pregunto : ¿ Quin problema hi ha per a la hisenda pública, - particularment en processos de poc import i contra col•lectius com treballadors, jubilats, minusvàlids ,... - en esperar –com fem els administrats- a rebre la sentència definitiva per poder cobrar ?. ¿ Qui pot plantejar-se des d’una economia quasi de subsistència, un procés per reclamar una quantitat sovint inferior a 1.000 €, que durarà com a mitjana no menys de QUATRE ANYS en via administrativa ?. ¿ Per que ens cal acreditar la innocència a nosaltres, i no la culpabilitat a ells ?.
Alguns lectors creuen que els polítics estan aquí per a solucionar els problemes quotidians de la gent, discrepo de la seva creença i/o apreciació, a la vista del que deixo exposat. Alhora però, esperono a tothom: progressistes, verds, blaus, rojos , ....que facin a mans dels seus representants polítics aquesta reivindicació per tal de modificar el sistema de privilegis de la nostra hisenda pública, que certament no ens col•loca com a capdavanters quan a l’eficàcia recaptadora, però ens manté en les primeres posicions del món desenvolupat, quan a la sospita vers la honestedat i la transparència del nostres sistemes de finançament i recaptació pública.
Cal fer servir els mecanismes de “protecció “ dels ciutadans, Defensa del Contribuent, Defensor del Poble,... però cal per davant de tot, evitar les situacions que fan “necessaris “ aquests mecanismes, que lluny del que pot semblar, no son “gratuïts” . ¿ Imagineu per un moment els problemes socials, que es podrien solucionar amb el que ens costen a nivell col•lectiu els Defensors, Síndics, i demés figures “decoratives “ del nostre sistema – mal anomenat encara – democràtic ? .
Tothom a promès canvis, com fa anys, com fan sempre, reclamem-los que aquesta vegada si, els facin !
© Antonio Mora Vergés
