Raonaments: el Moianès i les zones d’interès natural
Data Dilluns, 04 de febrer a les 19:24:09
Tema medi ambient



No acostumo a ser de tarannà radical excepte quan em toquen la meva terra, el idioma de la meva mare i la meva cultura. Però últimament i veien el color en que pinten bastos,  com que m’afecta la butxaca i el futur dels meus nets, començo a mirar-me amb certa recança i bastant escepticisme mols aspectes de la manera com ens fan funcionar la vida quotidiana molts dels dirigents que remenen les cireres.


Tal com tenen muntat el “xiringuito” tothom sabem que la política financera dels Municipis es magra per que no es rep de l’administració corresponent la quantitat de diners que fa falta per que un poble tingui les seves estructures bàsiques cobertes. Si això hi afegim la dinàmica molt peculiar del nostre país sobre els impostos i de la llei del partit, es a dir “Si ets dels meus estàs al meu favor i si no estàs contra mi” la cosa es mes fotuda. Si partim de la base que la majoria de les vegades per presentar-te a ser electe solament has de posar promeses i una mica de morro, la cosa s’agreuja i si edemes ets elegit i no tens ni idea de fer de polític i menys de bon gestor, com passa sovint, ens trobem en un quans que surten a la foto i la majoria que sortim fotuts. Jo no tinc gaire clar per què per ser gerent d’una empresa et demanen el “currículum vitae”, experiència, el certificat de bona conducta... etc. etc. i per fer de gestor d’un poble, no.

Això comporta que entre que no se sap fer de polític per obtenir cales , els pocs que n’arriben no arriben per res, mentre que les necessitats son molt grans,  entrem en la dinàmica de “ El quelcom a canvi del quelcom” Es a dir a canvi de aquelles histories dels pactes, la requalificació del sol, la construcció massiva i incontrolada a favor dels mecenes , dels  “compadres” i “amiguets” que els han ajudat a pujar al poder , per que vingui a viure força gent.  Quan mes serem mer riurem. Uns viuen i els demés mal viurem. D’aquesta manera es recullen els cales per mal tapar els forats mes urgents. Ja o acabarà d’arreglar el que vingui després. En definitiva que no s’acaba res i es allò de “ Pa per avui fam per demà” o “Qui dia passa any empeny”. Això o podríem repetir per tota la escala musical de la política fins arribar a quins maneguen el mon.

Avui no ens hem d’estranyar dons, si tenim problemes del encariment energètic per no tenir les alternatives a punt, que ni han,  de la manca de aigua, de si no arriba el autobús o el tren i de que no pots patir un infart el cap de setmana per que no hi ha el metge corresponent.

Sense sentir-me de dretes o d’esquerres, de dal o de baix, de ecologista radical tot això o dic per que des de que en van jubilar, vol dir que ja estic de tornada de moltes coses de la vida,  em “patejo” els boscos i camps del Moianès intentant fer de “Naturalista Amateur” contant ocellets. Ho faig amb la idea de passar agradablement el temps però de fugir de les males vivències passades i d’aquesta porqueria de mon de disbauxa  amb poques satisfaccions.

N’obsta’n en mig de la muntanya i teòricament lluny del mundanal soroll haig d’esquivar, per que no m’atropellin, aquelles especies de bitxos estranys muntats en motos o amb uns ferros que porten motor i quatre rodes i que passen literalment volant sense cap mena de control ni mirament. De fet penso que si a les vies urbanes e interurbanes es passen el codi de la circulació per el forro, ¿Que no faran a la muntanya? En fi, avui aquet tema no toca.

Tornant al mont dels arbres i els paratges del Moianès,  en vaig trobant en zones que en la teoria las denominen PEIN (Pla de Espais d’interès Natural). A molts de ells es practica la explotació forestal. Hi ha llocs a on la tala es fa correctament. Es a dir es tallen els arbres madurs i les branques i fullaraques  es cremen controladament o se les emporten per fer altres usos. Però a la majoria les branques, fulles i els troncs que no fan la mida “rentable” son deixats al mig del bosc bora dels camins com os ensenyo a la fotografia.

Una cosa es la caiguda de fulles i branques de forma natural per regenerar el humus del sotabosc i un altre es una pila de llenya seca que durant un parell o tres d’anys es una metxa natural o una provocació a algun pirat, pagat o no, per que hi cali foc. A les hores el projecte de la Comarca Natural del Moianès sen pot anar a fer punyetes o potser a algú ja li va be per fer el segon Vallès residencial.

Tot això em feia pensar en lo que he dit al principi -En la bona gestió i aprofitament de recursos- Nomes amb la biomassa que es deixa a expenses de fer-se mal be o provocar una desgracia hi hauria per escalfar probablement mes d’una escola o lloc públic d’algun municipi. Ni han  que ho fan..
No em val que diguin que això econòmicament no es rentable, tampoc o es moltes “charlotades” que es fan per entretenir al personal i que costen moltes peles.

La majoria de mancances que hi ha al mon no es solucionen per que hi ha poc cervell o no es vol.

Salut

Josep Lainez
genm@joseplainez.org
www.joseplainez.org





Aquest article es de moianès.net, el portal del Moianès i rodalies
https://www.moianes.net

La direcció d'aquesta noticia es:
https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=711