Una costellada neandertal
Data Dijous, 05 d'agost a les 17:34:08
Tema cultura
 L’excavació a la cova de les Teixoneres arrenca amb la troballa d’un fogar i ossos d’un cérvol d’uns 50.000 anys d’antiguitat.
L’estudi d’aquestes restes es podrà seguir a través d’un bloc específic.
Es podrà saber com estructuraven l’espai, com s’organitzaven, de què s’alimentaven i quines activitats duien a terme aquelles societats homínides.
Són moltes les incògnites que encara estan per resoldre sobre les comunitats de neandertals, però el fet es que es movien, que viatjaven i que no desaprofitaven l’oportunitat per aturar-se i gaudir d’una bona costellada. Almenys, així es constata amb les primeres troballes que ha posat de manifest l’arrencada de la campanya d’excavacions de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) a les Coves del Toll, concretament a la Cova de les Teixoneres (Moià): un fogar i unes costelles de cérvol que hi podrien estar associades, amb una antiguitat d’uns 50.000 anys.
Aquesta descoberta és molt important perquè, com explica Antonio Rodríguez, codirector de l’excavació, juntament amb Jordi Rosell, Ruth Blasco i Juan Ignacio Morales, “fins ara, teníem molt poca presència antròpica a Teixoneres. Ara, aquest fogar ens permetrà entendre aspectes claus de les societats neandertals, per exemple, com estructuraven l’espai, com s’organitzaven i quines activitats duien a terme”, comenta.
Per esbrinar-ho, “ara cal excavar el fogar”, puntualitza Jordi Rosell. I aquesta serà la feina principal de l’equip de l’IPHES que del 2 al 22 d’agost treballa a les Coves del Toll. “L’objectiu és extraure dades tant tècniques com culturals. Si hi havia foc, hi havia gent asseguda al seu voltant, ja fos fent eines, coent la carn, narrant un conte, explicant un acudit o simplement contemplant l’entorn”, hi afegeix el mateix arqueòleg.
 L’estudi del fogar –que es podrà seguir a través d'un bloc específic que s'enceta el 5 d'agost coincidint amb aquest descoberta- permetrà conèixer aspectes com quants individus formaven el grup, de què s’alimentaven i com es preparaven el menjar. A més, a través de l’estudi dels carbons es podrà saber, per exemple, quines espècies vegetals definien l’entorn més immediat i recrear el paisatge de les Teixoneres de fa uns 50.000 anys.
De moment, “el que sí sabem es que aquests homínids, cosins nostres, serien amb molta seguretat –comenta Jordi Rosell- els caçadors més temibles del continent. Competien directament amb animals com l’ós de les cavernes, les hienes, els lleons, les panteres o els linxs”. Precisament, un estudi de l’IPHES fet públic fa unes setmanes, basat en restes trobades al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca (Burgos), assegura que els homínids de fa 300.000 anys eren ja capaços de caçar el lleó de les cavernes.
“Gràcies a aquesta dada, sabem que els nostres avantpassats eren a la cúspide de l’escala tròfica, molt per damunt d’enormes carnívors. Per aquesta raó, no ens semblaria estrany que els neandertals utilitzessin la Cova de les Teixoneres sense tenir en compte els seus inquilins habituals, que serien els grans carnívors”, assegura Ruth Blasco, autora principal de l’article publicat al Journal of Archaeological Science.
Una altra característica dels neandertals que van viure a la Cova de les Teixoneres era el fet de que viatjaven. “Les eines lítiques trobades al jaciment estan elaborades amb matèries primeres que no es troben a prop de la cova. Per tant, han de venir de molt lluny. A més, la talla és molt expeditiva, està feta amb rapidesa. Hem trobat tipus de sílex molt diferents, i d’alta qualitat, que no hem localitzat al Moianès”, apunta Juan Ignacio Morales.
IPHES
|
|