Osona |
 |
|
|
Vilafort-vista 3 vegadesMarç 2024. Casa forta de planta quadrada i grans dimensions, de tres plantes i entrada d'arc apuntat al cantó sud. Pertany al municipi de Muntanyola. El nom Vilafort apareix documentat per primer cop a Muntanyola en un document de 1198, on es detallen les afrontacions del Castell de Muntanyola i s'esmenta aquest mas amb aquest topònim. Tot i això, bona part de la documentació escrita sobre el mas serà de l'època moderna. Aquesta casa forta, com el seu nom indica, apareix junt a 9 masos més en el fogatge 6 octubre de 1553, on es documenta com a cap de casa de la parròquia de Sant Quirze un tal Pau Vilafort. Aquesta família seria la propietària del mas com ho seran fins mitjan època moderna. El paper d'aquesta família junt a la de Tresserres fou cabdal en el desenvolupament del límit de Muntanyola i la seva relació amb els masos del terme municipal de Collsuspina, i aquest fet s'evidencia en el paper dinamitzador del mateix mas en la reconstrucció de la veïna església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina) en època moderna.
|
|
Tresserres-vista 3 vegadesMarç 2024. Masia del terme de Muntanyola. En pocs anys ha perdut molt, És un gran casal de planta quadrada, l'entrada principal per el cantó sud, per un portal d'arc apuntat. Les llindes molt esborrades, tres plantes estan en ruïnes. El nom Tresserra apareix documentat per primer cop a Muntanyola a l'acta de consagració de l'església de Sant Quirze i Santa Julita, on consta com a testimoni un tal Babot de Tresserra. La casa forta del Tresserres apareix junt a 9 masos més en el fogatge 6 octubre de 1553, on es documenta com a cap de casa de la parròquia de Sant Quirze un tal Joan Tresserra. Aquesta família seria la propietària del mas, com ho demostren les diverses llindes inscrites amb el seu cognom. El paper d'aquesta família fou cabdal en el desenvolupament del límit de Muntanyola i la seva relació amb els masos del terme municipal de Collsuspina, i aquest fet s'evidencia en el paper dinamitzador del mateix mas en la reconstrucció de la veïna església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina) en època moderna.
|
|
Turó de les Antenes-vista 7 vegadesDesembre 2023. Vista de Centelles des del turó anomenat de les antenes, per la presència d'aquestes en el cim. En aquest punt podem veure una gran panoràmica amb els cims del voltant i fins i tot es pot arribar a veure el mar.
|
|
Puigsagordi-vista 9 vegadesMarç 2021. El Puigsagordi és un turó situat dins del terme municipal de Balenyà, tot i que reivindicat per Centelles. Està situat a l'oest del nucli de Centelles i al sud-oest de Balenyà. Amb 978 metres d'alçada, aquest és un d'aquells llocs privilegiats en quant a vistes panoràmiques. S’hi pot veure des de Centelles als seus peus, fins als Pirineus al fons mirant al nord, tota la Plana de Vic i bona part de la comarca d'Osona es poden observar des d'aquest mirador a la part sud de la comarca. Està coronat per una imponent estelada i una capelleta de bosc a on l'1 de maig, dia que es celebra l'aplec, els centellencs hi col·loquen una imatge de la Mare de Déu de Montserrat.
|
|
Bufadors de Beví-vista 8 vegadesDesembre 2023. Els Bufadors és un indret de gran bellesa que té un aire màgic. Es tracta d’una peculiar formació geològica: un trencament de la cresta de la serra formada per diferents acumulacions d’estrats, forma grans blocs de roca, coberts de molsa i amb una flora ben particular, que dibuixen forats o escletxes per on surt corrent d’aire. De vegades es pot sentir com l’aire xiula al seu interior; d’aquí el nom dels Bufadors. La serra de Bufadors presenta unes parets escarpades a la seva cara sud i un bosc de faig amb boix a la baga. Des del sender que carena la serra hi ha boniques vistes panoràmiques. Estan a la Serra de Bufadors a Santa Maria de Besora. Aquesta zona se la coneix com el Bisaura.
|
|
Morro de Porc i Puigsagordi-vista 13 vegadesAgost 2023. A l'esquerra la muntanya anomenada Morro de Porc, més al fons el Puigsagordi, i en darrer terme a la dreta les antenes. Vista des del poblat de Centelles.
|
|
L'Hospital de Sant Pere de Casserres-vista 13 vegadesAbril 2023. Era exigència de la regla de Sant Benet que tots els monestirs tinguessin un indret, molt sovint separat del monestir, o en tot cas independent d'ell, per acollir els pelegrins i els pobres malalts.
|
|
Sant Pere de Casserres -vista 13 vegadesAbril 2023. És l’únic monestir de l’ordre benedictí a Osona situat a les Masies de Roda, va ser erigit sota el patronatge de la família vescomtal osonenca. La promotora fou la vescomtessa Ermetruit, quan l’any 1006 comprà el domini alodial de Casserres al comte Ramon Borrell de Barcelona, amb la intenció de construir-hi un monestir dedicat a sant Pere. Amb anterioritat a la construcció del monestir, hi havia en aquest indret un castell termenal documentat des del 898, amb una capella dedicada a sant Pere, que els vescomtes decidiren convertir en monestir.
|
|
Cova de l'Ocell-vista 12 vegadesGener 2023. Petita cova de 25 m. de recorregut a Sant Martí de Centelles. Es troba situada a ponent i gairebé davant del km. 9 de la carretera C-1413B de Centelles a Sant Feliu de Codines a la zona dels Cingles de Bertí - Vall del Tenes. La boca, de regulars dimensions (7 x 3 m.), resta penjada a un 5 metres per damunt de la paret. Consta d'una única galeria de 18 metres de longitud que va minvant les seves dimensions conforme s'avança, fins arribar a un petit conducte final de 7 metres de llarg que resta curullat pels sediments. Sembla tractar-se d'una antiga surgència totalment fossilitzada establerta en uns estrats de gresos molt sorrencs de l'eocè.
|
|
Mas Coní-vista 84 vegadesMarç 2021. És una masia del terme de Balenyà d'origen medieval que ha estat parcialment reconstruïda durant la segona meitat del segle XX. Al cim es veuen les antenes del Puig Castellar a 1020 metres d'altitud.
|
|
El Grau del Racó-vista 86 vegadesMarç 2021. És una masia de Balenyà d'època moderna que ha estat reconstruïda a finals del segle XX. Al segle XIV el mas Grau Jussà era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Al fogatge de l'any 1515 hi consta "lo mas Grau, i al de 1553 Andreu Grau. Al segle XVII es degué construir una nova casa més avall, ja que a la relació de cases habitades que es va fer aquest segle hi consta el "Garau". Al cadastre de 1756 hi consta la Caseta del Grau, dins la propietat del Garet de Baix. A l'amirallament de 1844 hi consta la casa Grau del Racó dins la propietat del Garet de Dalt, posseït per Antoni Garet.
|
|
Mines del Grau del Racó-vista 90 vegadesMarç 2021. Es troben al sud del Roc Gros o el Roc de la Guàrdia de Balenyà. Són dues mines que van ser construïdes entre els anys 1940 i 1950, amb l'objectiu de trobar aigua per al poble de Centelles, projecta que va resultar fallit.
|
|
| 153 fotos en 13 pàgina(s) |
|
1 | |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
